Dies de nervis i il·lusió pels nous balladors de la faràndula a pocs dies de les Festes del Tura

Per Festes del Tura alguns olotins i olotines viuen els dies amb una mica més d’il·lusió que la resta de gent: són els nous balladors de la faràndula. Aquells qui els hi ha arribat el torn de la llarga llista per poder, per fi, formar part del grup que ballen les icòniques figures de la capital garrotxina. La Bruna Guix i en Joan Soler són dos dels darrers en arribar. Ballaran els nans.

Bruna Guix,balladora de nans: HI vaig pensar si fer-ho o no. Em feia una mica de vergonya, no sabia la gent que hi havia.. però és una oportunitat que se’t presenta una vegada a la vida i vaig dir: fem-ho.

Joan Soler, ballador de nans: Jo ja ho sabia de feia una any. L’any passat ja em van dir que estigués al cas, que potser em tocaria. Quan em van trucar ara, per la definitiva, vaig dir: per fi.

Tots dos porten ja dies assajant el ball amb el grup i preparant-se a contrarellotge. El que més els costa és…

Bruna Guix,balladora de nans: El primer dia et sembla molt difícil. Però s’agafa ràpid, Atabala el moment que et poses el cap, perquè no veus res.

Joan Soler, ballador de nans: Has de tenir ben calculades les distàncies. I de vegades estàs més endavant que resta, per exemple…

Per la Bruna Cañada la situació ha canviat molt respecte Corpus. Fa uns mesos ballava els nans, però ara fa el salt a cavallets.

Bruna Cañada, balladora de cavallets: A cavallets és diferent el ball Et pots comunicar més amb els companys i companyes i és xulo. Ara, físicament és més intens el ball.

I qui també s’estrenarà, però com a geganter, serà Marià Clavell. Que després d’haver estat a nans i cavallets, i d’uns anys fora la faràndula, aquestes Festes del Tura podrà completar el cicle. I podrà dir que haurà ballat als tres grups. A ell li ha arribat aquesta opció després que s’hagin de dur a terme tants balls.

Marià Clavell, ballador dels gegants: Ens hi hem trobat aquesta any i farem el que puguem. I esperem que el màxim de gent ens pugui venir a veure.

Tots ells afronten aquests nous reptes amb entusiasme. Alguns però, també, amb una mica de nervis. Així s’imaginen el seu primer ball a plaça la Bruna i en Joan.

Joan Soler, ballador de nans: Nerviós, com quan surts a parlar amb públic… però nervis bons.

Bruna Guix,balladora de nans:  Jo crec que estarem coent els nervis allà asseguts a plaça i la que sortim, potser ens vindrà tot de cop!