El dia que Jorge Silva i la selecció de Veneçuela van fer realitat el somni olímpic

Veneçuela mai havia tingut una generació de jugadors de voleibol tan bona fins que va arribar un grup de nois que en categories inferiors ja havien guanyat la plata als mundials cadet i havien set dos vegades quarts del món en categoria juvenil a la primera dècada del nou segle. Entre aquella generació hi havia l’actual tècnic del Vòlei Olot Jorge Silva. Aquell equip es va quedar a una passa de disputar els Jocs Olímpics d’Atenes al 2004: van perdre el preolímpic a casa contra Argentina, una potència d’aquest esport. Quatre anys després, però, els veneçolans van fer història, van superar Argentina a domicili i van obtenir el bitllet per Pequín 2008. Mai una selecció de vòlei de Veneçuela havia aconseguit quelcom d’aquest estil.

Jorge Silva, olímpic a Pequín 2008: Va trucar-nos el president, ens va venir a buscar l’avió presidencial. Ens sentíem com reis. Va ser una festa nacional. Era increïble, gent que no tenia ni idea del voleibol, estava eufòrica.

Això va ser el gener del 2008. A l’agost d’aquell mateix any, es compliria el somni olímpic de tots aquells joves jugadors. Als Jocs, hi van anar completament a gaudir, donat que competitivament ho tenien difícil davant potències com Estats Units, Rússia o Itàlia entre altres equips.

Jorge Silva, olímpic a Pequín 2008: Més enllà que sabíem que anàvem a comptar, anàvem a gaudir, perquè érem conscients que teníem niell, però que era difícil proposar-se un objectiu. L’objectiu ja el vam complir classificant-nos.

En aquells Jocs, Veneçuela hi va anar amb poc més d’un centenar de jugadors, i en un país on el baseball i el bàsquet són els esports rei, el vòlei va ser la sensació: pel simple fet de ser-hi. Tant l’equip masculí com el femení disputaven per primer cop unes olimpíades.

Hi ha dues persones que han marcat la trajectòria esportiva de Jorge Silva, dos entrenadors: David Suárez i Horacio Dileo, aquest segon, uns dels tècnics de la selecció argentina que ha guanyat el bronze a Tokio 2020. Ell és un dels culpables que avui, en Jorge estigui entrenant.

Jorge Silva, olímpic a Pequín 2008: Ell sempre em deia pe què no em dedicava as fer d’entrenador. Jo estudiava informàtica i un cop retirat, sempre deia que no en voldria saber res del vòlei. I ell em deia: que jo tenia coses, vivències, haver jugat a l’alt nivell,que no s’aprenen en un llibre. I jo li deia. Que no sabria treballar amb nens i ara m’encanta i ‘estic enamorat. I ara quan ens veiem em diu: t’ho vaig dir. I sí, sí, t’enorgulleix.

Anècdotes d’un somni olímpic que en Jorge, 13 anys després, recorda com si fos avui. D’uns anys que va viure molt intensament.