Els botellots: la solució passa pel diàleg

Els botellots, un problema complex que les administracions no saben com fer-hi front. Està clar que la intervenció de la policia no és la solució, i fins ara només ha fet que atiar el foc. Els experts en l’etapa de l’adolescència demanen que s’entengui la necessitat dels joves de voler sortir i que forma part de la condició humana.


Ara bé, de moment és l’administració local la que s’acaba trobant amb el problema sobre la taula i, sovint, sense saber massa què fer. En el cas de les Preses els joves han estat fent botellots durant tot l’estiu en aquest solar del polígon industrial. S’hi concentraven uns 400 joves cada divendres i dissabte. La situació es va convertir en insostenible coincidint amb les Festes del Tura d’Olot. El nombre de concentrats va arribar als 2.000. El problema és que la festa va acabar amb pintades, vidres trencats o defecacions al carrer.

Pere Vila, alcalde de les Preses: “Tot té un punt d’inflexió i un punt d’aturador. Diversió sí, sempre, però arriba un punt que això no pot ser. Destrosses, actes d’incivisme… cal una consciència de que s’ha de poder aturar d’una manera o d’una altra. Com? És bastant complicat”.

Per tal de garantir la seguretat i el benestar dels seus veïns, l’Ajuntament de les Preses va contractar seguretat privada per evitar noves concentracions.

Pere Vila, però, és de la opinió que el Govern hauria d’haver regulat l’oci nocturn en espais exteriors amb els empresaris per evitar que els joves es concentrin en espais no regulats. Això és el que ha passat en aquest municipi i també a Sant Joan les Fonts, amb concentracions massives de joves.

Per entendre el problema els experts recomanen fer un exercici d’empatia que comença per comprendre l’actitud dels joves després del Covid.

Àlex Maset, psicòleg: “En el món adult hi ha hagut bastanta contracció. El que ha prevalgut, fins a dia d’avui, és la por que ens porta a una prudència. Aquesta prudència és per la nostra estabilitat orgànica, biològica i per la vida. Però els joves no connecten amb això”.

I això es tradueix en viure el moment i el dia a dia, sense pensar massa en les conseqüència dels actes.

Els botellots han acabat sent un problema d’ordre públic que altera la convivència amb la resta de la població. Des de la sociologia s’analitza com un problema que tenen els joves que veure amb els seus ulls i no només amb mesures adultes.

Jordi Feu, sociòleg i professor titular de la UdG: “En el procés de presa de decisions cal que hi puguin intervenir les diferents parts. Ni que sigui perquè la persona autoritzada i legitimada per prendre la decisió hagi pogut escoltar els diferents interessos i, ja no dic que els pugui casar sinó que pugui tenir-los en compte de cara a la decisió final que es pugui fer. No voldria estar al lloc del Procicat però em fa la impressió que decisions que s’han pres en alguns moments són decisions estrictament tècniques, d’adult i amb un sentit sanitari restringit”.

La pregunta, doncs, que tothom es fa és: com es pot gestionar una situació que és un problema social sense que això afecti a la llibertat dels joves? Els experts asseguren que la solució passa pel diàleg.

Pere Vila, alcalde de les Preses: “Un article on es parlava de solucions d’aquest tipus que havien emprès, fa bastants anys, països com Islàndia passava per la intercomunicació entre la família, el jove, l’administració. Prendre consciència o fer prendre consciència al jove que divertir-se sí però què hi pot venir darrera”.

La realitat, però, és una altra. Els locals d’oci nocturn romanen tancats i els empresaris que els gestionen continuen reclamant la obertura. La Fecasarm, la patronat d’aquests negocis, ha presentat aquest dimecres un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya aportant una sentència del Tribunal Suprem perquè la Generalitat implementi un protocol d’espais segurs i que se sotmeti el dret d’admissió a tenir un test mèdic negatiu, tenir la pauta complerta de vacunació o bé haver passat la malaltia.