El repte i la necessitat de la transició energètica a Catalunya

Per trobar la resposta a l’increment desmesurat del preu de l’electricitat hem de mirar cap al mercat elèctric.


Assumpta Farran, directora general d’Energia: “El que està succeint no és res nou. Aquest mercat marginalista, que és el que ens està portant a les tarifes que estem veient, tenia sentit en el seu moment quan es va fer. Perquè les tecnologies pel que estava pensat totes tenien un preu semblant. Bàsicament tecnologies fòssils i nuclears, totes s’assemblaven en preu. El problema és que aquest mercat l’hem mantingut a mesura que han entrat les energies renovables que, en aquest moment, el 40% ja és energia renovable i fins i tot amb un percentatge tant elevat no s’ha modificat aquest mercat”

I aquesta discussió dura des de l’any 2000 i no hi hagut cap govern que hagi estat capaç d’afrontar el tema. Aquesta manca d’ambició la critiquen els empresaris que estan treballant cap a una transició energètica. Alerten que cal fer-la, i ràpidament, però denuncien una manca de pedagogia social.

Franc Comino, director general de Webatt: “I aquí està el problema; com fas que la gent, que té un tarannà de viure de fer i de consumir energia que no té mesura –que som energívors- com fas que de cop i volta la gent canviï de mentalitat i sigui conscient que això és delicat. No tenim un mercat de renovables prou madur per afrontar la pujada del gas, l’increment de taxes de CO2 i, per tant, hem de córrer i veure de quina manera aquesta pedagogia es transmeti ràpid cap al ciutadà i no ens ho fotem tot per barret”

Per aconseguir aquesta transició cal que les persones facin un pas decisiu per instal·lar plaques solars i bateries d’acumulació d’energia i que els governs planifiquin la instal·lació de parcs eòlics al territori. Ara bé, aquesta situació topa amb un altre problema: l’agressió del paisatge.

Salvador Vergés, diputat de Junts “Nosaltres en aquest moment estem produint en energies renovables el 20% de l’electricitat que estem consumint al país. Per posar un exemple d’un país similar, Escòcia s’estan generant el 97% i hi ha països escandinaus que passen del 100% i són excedentaris. Aquí no volem molins, d’acord, hi ha un impacte paisatgístic. A Catalunya hi ha una mica més de 600 molins i a Dinamarca, un país de dimensió similar, en tenen més de 8.000”

Joan Vila, empresari i expert en energia: “Quan hi ha un projecte, com per exemple Logis Empordà, dins d’un polígon industrial, també es denega. A on és el problema de paisatge dins d’un polígon industrial? A on és? El problema del contra els parcs eòlics va més lluny que coses racionals. És quasi bé un objectiu a tombar passi el què passi perquè no té res de racional”

Sigui com sigui tenim un repte de dimensions gegantines al davant, la transició energètica i els deures estan per fer. Una dada, les comarques de Girona, juntament amb les de Barcelona, són les que menys estan contribuint en producció d’energies renovables a Catalunya. Des del Govern ja avisen que caldrà trencar aquesta tendència.