El Ple aprova fer el primer pas per a construir habitatge públic

Aquest dijouses va celebrar el Ple Municipal de l’Ajuntament d’Olot del mes de novembre. Ente d’altres qüestions portades a aprovació, el Ple va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM), delimitació i ordenació del polígon d’actuació del carrer de Sant Cristòfor.


El projecte respon a l’objectiu d’impulsar la construcció d’habitatge públic, una de les inversions més importants del Pressupost de l’Ajuntament d’Olot per al 2022. Els comptes de l’any que ve destinen 1.000.000 € per a la compra del terreny de sòl pendent i que acollirà un total de 87 nous pisos convertint-se en la promoció d’habitatge públic més important que haurà fet la ciutat.

El nou parc d’habitatge públic s’ubicarà entre el carrer Sant Cristòfor i el pont de Santa Magdalena. Una part del terreny pertany a l’Incasòl, organisme amb el qual l’Ajuntament d’Olot ha acordat donar impuls a aquesta promoció d’habitatge de forma conjunta. Pel que fa a la resta de solars, l’Ajuntament ha negociat amb 6 particulars la compra de les finques per poder tirar endavant l’actuació.

Paral·lelament, el projecte permetrà posar en valor la casa MasLlorens i l’antiga fàbrica Sans situada a tocar del Pont de Santa Magdalena, que passarà a ser un equipament municipal.

Jordi Güell, regidor Urbanisme i Habitatge Ajuntament d’Olot: “En un termini ja no a molts anys vista sinó a curt i mitjà termini, la creació d’habitatge públic fins a arribar aquests 87 habitatges i la creació d’una zona de lleure i espai públic molt important per la ciutat.”

Perquè fa a les votacions d’aquest punt, la CUP i Esquerra Republicana de Catalunya s’han abstingut perquè no són contraris a la promoció d’habitatge públic i celebren que l’Ajuntament d’Olot emprengui iniciatives per a aquest tipus d’habitatge a la ciutat.

Lluís Riera, portaveu CUP: “Aquest milió d’euros no podrà recuperar l’anomalia de molts anys sense haver fet unes polítiques d’habitatge suficientment potents. Nosaltres no entenem que la concentració d’habitatge públic hagi de ser en un punt concret de la ciutat, s’hauria de fer una diversificació en aquest sentit.”

Josep Quintana, portaveu ERC: “No tenim les coses clares, no perquè no les veiem bé sinó perquè no podem tenir un criteri ara mateix sobre si ens sembla que és la millor manera o la manera més encertada de fer quelcom òbviament la ciutat necessita.”

Per altra banda, el grup municipal del PSC s’ha mostrat contrari.

Josep Guix, portaveu PSC:No estem d’acord en l’origen dels fons, que van sortir de la venta de patrimoni municipal per fer una gran superfície, nosaltres ja ens vam manifestar en contra d’això. Tampoc estem d’acord que la planificació d’aquestes vivendes socials les faci una empresa privada, a Olot es va crear fa molts anys una empresa pública, GUOSA, que el que fa és crear això, vivenda social i fer promoció de vivenda. 87 vivendes públiques creiem que és una acumulació important de vivendes en un sol punt de la ciutat.”

El regidor Jordi Güell, que ha presentat el punt, s’ha mostrat sorprès tant de les abstencions com, especialment, del vot contrari del PSC.

Jordi Güell, regidor Urbanisme i Habitatge Ajuntament d’Olot:Davant de la rellevància del punt que avui portem a la consideració, la veritat és que estic una mica estupefacte dels posicionaments. Ni l’Ajuntament d’Olot ni GUOSA  té aquests recursos ni la capacitat d’endeutament per assumir una operació d’aquest calat. El motiu pel qual es recórrer a aquest mecanisme de finançament és perquè l’Ajuntament no té capacitat, és impossible. Amb els anys que fa que s’intenta desenvolupar aquest sector i que finalment hem pogut resoldre totes les qüestions urbanístiques, del capital, que ens hem posat d’acord amb l’Incasol…el motiu pel qual vostès plantegen un ‘no’ ho trobo incomprensible, per no dir una irresponsabilitat.”

Josep Guix, portaveu PSC: “Aquest model de ciutat que plantegen no és el nostre model de ciutat. 87 habitatges en un espai a la ciutat, hem dit que a nosaltres ens agradaria repartir-ho en diferents zones. Es poden crear guetos i això és molt negatiu per una ciutat.”