Professionals de residències geriàtriques creuen que fa falta canviar els protocols pel benestar dels residents

Avui fa un any van arribar les primeres dosis de la vacuna contra el Coronavirus, va ser a la Residència Geriàtrica Edat 3 d’Olot.

Pilar Gómez, RRHH Residència Edat 3: Aquell dia el recordem amb molts de nervis, molta il·lusió… aquí tothom estava eufòric per posar-se la vacuna.

Àstrid Garcia, infermera Residència Edat 3 i 1a vacunada contra el COVID a la Garrotxa: També teníem una esperança que ara, sincerament, hem perdut una miqueta. Perquè esperàvem molts canvis per aquest i realment no n’hi ha hagut tants.

De fet, per explicar aquesta notícia no hem tingut més remei que mostrar imatges d’arxiu, donat que aquesta setmana una treballadora de la residència ha donat positiu, el centre està pendent dels resultats de les PCR. Avui, ningú podia entrar a la residència. A diferència de l’any passat, avui no hem pogut entrevistar al primer resident vacunat: Josep Estudis.

Àstrid Garcia, infermera Residència Edat 3 i 1a vacunada contra el COVID a la Garrotxa: Ell està bé. Quan pot va a donar el vol al mig d’Olot. Ara el tenim, pobret, aquí dins confiant, però va fent bé en Josep.

Fins aquest matí, en aquesta residència olotina, cap resident ha passat el virus. En total són 27. Tots estan vacunats, inclòs de la tercera dosi. Els professionals també compte amb la pauta de vacunació completa. En el cas concret d’aquesta residència olotina, asseguren que tot allò que imaginaven fa un any i que els milloraria en el dia a dia dels residents no ha arribat, tot i la vacunació.

Pilar Gómez, RRHH Residència Edat 3: En el nostre cas no ha aportat res, en el dia a dia. Els vacunats es cert que ens fan la PCR més regularment, que pels treballadors facilita. Però seguim tenint restriccions a les visites, els familiars han de seguir demanant cita prèvia, els professionals ens anem fent PCR, ara cada setmana. Canvis, no n’hi ha hagut. Per ser contacte estret ens hem de quedar 10 dies a casa… tot això tot i estar vacunats.

Segons els professionals d’aquesta residència olotina, creuen que necessiten canvis en els protocols i les mesures, per tal que els residents puguin gaudir de més llibertats i poder fer més activitats. Creuen que es continua tenint poc en compte la part emocional de viure una pandèmia, per a uns residents, que asseguren que necessiten, també per salut, més ambient i moviment.

Àstrid Garcia, infermera Residència Edat 3 i 1a vacunada contra el COVID a la Garrotxa: A dia d’avui crec que són molt incoherents els protocols. Nosaltres ens estem fent PCR cada setmana i anem amb doble mascaretes i tot el material de protecció. I els residents quan hi ha un positiu al centre s’han de confinar- Jo, per exemple, estic a casa convivint amb algú, i jo puc anar a treballar tranquil·lament. No entenc com ells han de continuar estar tant tancats, esperant els resultats de les PCR, tot i estar vacunats. I clar, jo em pregunto: i de què serveix anta mascareta i les mesures de prevenció. Tribo que els residents estan molt més castigats que nosaltres. I sincerament crec que estan molt més castigats que la resta de la població, quan realment hi ha molta més prevenció aquí dintre el centre que a fora.

Pilar Gómez, RRHH Residència Edat 3: Nosaltres, com a treballadores, estem cansades. No parem de rebre protocols i normes que es modifiquen cada dos per tres. Ara s’agreuja el virus: més restriccions. Millora: tornem a obri. Tots aquests canvis als residents els costa molt d’entendre, i ells es passen tot el dia aquí tancats i necessitarien una mica d’activitat i moviment.

Àstrid Garcia, infermera Residència Edat 3 i 1a vacunada contra el COVID a la Garrotxa: Penso que hi hauria d’haver una mica més de llibertat perquè realment s’està demostrant que la vacuna està tenint un efecte. Hi ha menys morts. No se, joc rec que els residents haurien de poder tenir una mica més de vida, perquè el que tenen actualment no és vida.

Aquesta és la realitat que viu avui, un any després de l’arribada de les primeres vacunes a Olot, aquesta residència de la ciutat. A l’altra banda de tot això hi ha les famílies dels residents, que continuen aguantant estoicament aquesta realitat. Tots esperen que el 2022 sigui, definitivament, l’any on es comencin a notar realment canvis enmig d’aquesta nova realitat que ens ha tocat viure.

x