La gent gran, desatesa per la banca amb cada cop menys caixers als pobles

L’escletxa digital és un problema real. Moltes són les persones que veuen afectat el seu dia a dia per aquesta barrera, que toca de prop especialment al col·lectiu de la gent gran. L’exemple més clar dels perjudicis que suposa no dominar les noves tecnologies el trobem en el funcionament i la manera de treballar que cada vegada s’accentua més en les entitats bancàries. Tanquen oficines i més oficines arreu, i als pobles petits, això ocasiona moltes afectacions. La gent gran, que només podia gestionar els seus dinars a través d’una sucursal al poble, s’ha quedar sense ningú que l’atengui. A molts municipis ja no hi queda ni tan sols un caixer.

Josep Reig, alcalde de Tortellà: “La gent gran són l’última generació que ha confiat en els bancs. Ells estalviaven i ho guardaven al banc. Ara nosaltres i la gent jove ja veiem el funcionament que tenen i ja no hi hem confiat mai. Però és greu que ells, que són els qui van confiar-hi, siguin els més perjudicats per les seves desatencions”.

A l’alcalde de Tortellà no li falta raó. Allà la gent ha d’anar fins aquí, Argelaguer, si vol fer servir un caixer automàtic. I encara se senten uns privilegiats perquè al poble hi queda una persona que es dedica a atendre les necessitats dels clients, els soluciona tràmits i els hi pot proporcionar l’efectiu que requereixin.

Tortellà és, entre cometes, “afortunat” en aquest aspecte, però allà la gent gran té autèntic temor a que el banc decideixi, com ha fet a tants i tants altres pobles petits, acabar marxant i deixant la gent més gran sense un servei, per a ells, essencial.

x