Lídia Pujol torna a deixar la seva empremta a Olot amb un concert emotiu i de reivindicació

Un miracle. Així defineix Lídia Pujol el seu espectacle ‘Conversando con Cecilia’.


Són cançons per al demà que va escriure aquesta cantantautora  madrilenya censurada pel franquisme i que ara, gràcies a la cantant barcelonina, continuen vivint als escenaris de tot l’Estat.  La primera de les representacions d’aquest espectacle va ser a Olot, i ara, després d’haver passat pel gran escenari del Teatro Español de Madrid, ha tornat a la Garrotxa, on hi té unes arrels molt profundes.

Lídia Pujol, cantant: “És la terra de la meva mare i la meva àvia. M’he emocionat molt i he vist imatges molt boniques. Hi tinc molts records, aquí”.

Pujol despullava damunt l’escenari de la Sala El Torín les cançons dels arranjaments de l’època per fer que les lletres emergissin a la superfície i per redescobrir, així, la profunditat amb la qual Cecilia cantava les seves inquietuds. També va recuperar les versions originals, tal com van ser compostes per l’artista, les quals els censors franquistes es van encarregar de mutilar. Les cançons de Cecilia ens conviden a silenciar els intermediaris mediàtics, culturals, polítics, familiars o religiosos per preguntar-nos qui som, què pensem i quin és el nostre desig més profund.

Avui que la pandèmia ha marcat un abans i un després en la manera de veure i viure la cultura, Pujol es mostrava esperançada que el final estigui a tocar, amb una reflexió de la pròria Cecilia que es seva per definir el moment actual.

x