Es preveu que la Garrotxa sigui la segona comarca de Catalunya que més creixerà en nombre relatiu d’habitants

Segons un estudi de l’Idescat, la Garrotxa és la segona comarca de Catalunya que creixerà més en població de cara al 2046: un creixement del 19,1% en termes relatius. Només és superada pel Moianès. Segons aquesta projecció, es calcula que el 2031 la Garrotxa tingui una mica més de 62.500 habitants, pels 58.000 i pocs que hi ha actualment.


Des de fa un temps a la comarca s’està treballant amb el Fem Garrotxa, un procés participatiu que té com a objectiu detectar les necessitats del futur al territori i com transformar tot això en accions reals. Des del Consorci Sigma veuen creïbles aquestes previsions, tot i que el cert és que el 2008 també es projectaven 67.000 habitants a la Garrotxa el 2025, unes xifres una mica llunyanes, encara, a les que tenim el 2022. Una de les principals raons d’aquest creixement previst és el bon estat i perspectiva econòmica de la comarca, amb uns índexs d’atur inferiors a la mitjana catalana.

Francesc Canalias, responsable del Fem Garrotxa: Soms una comarca especial, perquè som una de les 11 comarques de muntanya de Catalunya i nosaltres som l’única comarca de muntanya de Catalunya amb més de 20.000 habitants. Per què passa això? Perquè som industrials. La indústria té molt pes a la nostra comarca.

Aquesta previsió d’augment de població a la Garrotxa es reflectirà amb un major nombre de persones vingudes de fora, que seran les que substituiran, laboralment, a un gran volum de persones nascudes a casa nostra i vingudes a casa nostra fa anys, que es jubilaran.

Francesc Canalias, responsable del Fem Garrotxa: Hi haurà un efecte de jubilació de gent que avui està treballant i el que preveu l’estudi és que seran substituïts per nous immigrants, gent que vindrà enter els 15 i 40 anys a casa nostra. Això vol dir un increment de 5.500 persones que vindran de fora en els anys vinents.

I és que la natalitat a la comarca té previst mantenir-se als 400 naixements per any. També es té previst que es mantinguin els 25.000 llocs de treball a la comarca, tot i que no s’ha d’oblidar que és una previsió i que tot està supeditat als fets que vagin succeint mundialment, com s’ha vist recentment amb la pandèmia o guerres cada cop més properes a casa nostra.

El problema de l’habitatge, s’accentuarà

Un dels grans reptes per encabir a tots aquests nous habitants a la comarca serà poder garantir habitatge i un lloc on viure.

Francesc Canalias, responsable del Fem Garrotxa: Admetre a tota aquesta població vol dir que estem parant d’una necessitat de 200 habitatges per ocupar anualment i no és una cosa menor, veient com tenim aquesta qüestió ara com ara al nostre país.

Altres necessitats amb què s’haurà de treballar seran el fet de garantir més docents per als estudiants de batxillerat i cicles; serveis per a les persones grans, com per exemple residències, serveis mèdics o assistencials; i enfortir els sistemes de benestar i cohesió social, tenint en compte les moltes i diferents cultures i maneres de fer que s’accentuaran a casa nostra.

El despoblament als pobles de la comarca

La realitat a Olot, però, no és la mateixa que a la resta de municipis de la comarca, especialment aquells que estan més allunyats a la capital. Olot té una mica més del 60% de la població actual i és on es concentraran la gran majoria d’aquests nous habitants, però el cert és que els pobles continuaran més o menys com estan. Si bé és cert que la fibra òptica i el fet de poder teletreballar des dels àmbits rurals i no de ciutat, ha fet que en els últims temps alguns municipis hagin tingut un lleuger repunt de població.

Francesc Canalias, responsable del Fem Garrotxa: La gran caiguda de població a aquests municipis ja s’han produït. El que hi ha és un estacament o lleugers repunts. Entre altres coses perquè baixar gaire més suposaria la desaparició. Canviar aquesta tendència és difícil perquè al final tothom vol  tenir bons serveis i el cert és que alguns d’aquests municipis no els poden oferir, mentre que a Olot, per exemple, sí.

Exemples d’aquest tipus n’hi ha un munt, com per exemple l’èxode de caixers automàtics i entitats bancàries als pobles de la comarca.

x