Prem Puig: el pastor de Mieres que vol donar vida a la transhumància i a l’ofici de ser pastor

Juny és mes de transhumància i aquests dies un pastor de Mieres emprèn una ruta de quatre etapes i 80 quilòmetres que l’han d’acabar portant a ell i el ramat de 84 ovelles que té al Pla d’Anyella, entre les Valls d’Alp a la Cerdanya i la de Ribes al Ripollès, a 1.800 metres d’altitud, fugint de la calor i a la recerca de l’herba verda. En Prem té 41 anys i en fa 13 que es dedica a fer de pastor a Can Torrent. Va formar part de la primera generació de l’Escola de Pastors. Fins ara sempre havia fet el trajecte amb camió, però enguany ha decidit no fer-ho, per reivindicar un ofici que malauradament es té poc en compte i s’està perdent.

Prem Puig, pastor i formatger:L’any passat ja pensava de deixar l’ofici, perquè realment és dur i poc rendible i fa anys que pugem les ovelles  amuntanya i aquest cop volia fer-ho a peu per recuperar els camins de la transhumància, i perquè tot això es recordi i es cuidi.”

A primera hora d’aquest matí ha sortit de Riudaura. En Prem, juntament amb les persones que l’acompanyen, han gaudit d’un bon esmorzar abans de fer ruta cap a Vallfogona de Ripollès, amb un sol de justícia. Mentrestant les seves ovelles acabaven d’aprofitar els últims minuts a la Garrotxa per menjar una mica i agafar forces.

En Prem, però, assegura que el camí més complicat no és el que està fent aquests dies, sinó el camí de fer de pastor i viure d’aquest ofici. Un ofici carregat d’obstacles i que ell vol que segueixi perdurant en el temps. Tot això ho fa, també, per animar als joves que es vulguin dedicar això a fer el pas si tenen il·lusió de ser pastors.

Problemes per fer el camí de transhumància, com per exemple les vies que han acabat asfaltades, vies massa calentes per transitar-hi; llocs d’aturada reconvertits, per exemple, en camps de futbol. O abeuradors que s’han perdut en són alguns exemples, però també traves d’altres tipus.

Prem Puig, pastor i formatger: La precarietat laboral. No hi ha convenis laborals, els baixos preus. A França, per exemple, hi ha convenis i un pastor de muntanya té un sou mínim i com a màxim 1.200 ovelles per pastors. Aquí a Espanya o Catalunya, sense conveni, els pastors estan sols i amb més de 3.000 ovelles alguns. O ajudes per part de l’administració, per poder pagar a una persona assalariada. A França t’ajuden en un 70%. Per no parlar de la no conciliació, perquè clar, no és fàcil poder disposar d’una persona assalariada que t’ajudi.

En Prem va decidir deixar de fer de Guia del Parc Natural per dedicar-se a ser pastor. Veu un futur incert. Assegura que la clau perquè aquest ofici continuï la té la ciutadania i els consumidors, que de l’administració se’n fia ben poc. Ell produeix formatges i està integrat a l’EcoXarxa de la Garrotxa, treballant per una economia més social i pensada en clau comarcal. Precisament són aquests últims qui aquests dies li estan donant suport logístic i d’acompanyament. És la història d’un pastor jove dels que ja pràcticament no en queden. Un enamorat d’aquesta manera de viure.

Prem Puig, pastor i formatger: Si hi ha algun pastor jove que s’hi vulgui dedicar segur que tindrà energia i ganes. Que s’hi fiqui, que conegui el sector i que no vegi massa els impediments (de terra, de diners…) És cert que cal una inversió gran, que com a negoci no és rendible per amortitzar-ho. Però ara també hi ha relleus, hi ha molta gent que plega. Que no perdin la il·lusió.

 

#TranshumarxaXlaVida

x