Alerten dels riscos d’alterar l’hàbitat i les rutines alimentàries dels senglars

Ja abans de la pandèmia havíem sentit o vist imatges de senglars en mig d’espais metropolitans, passejant solitaris o en família, buscant sobretot aliment. Aquests escenaris són importants tant pel seu caràcter insòlit com per la seva perillositat. Moltes persones al veure’ls, s’espanten, tot i que n’hi ha d’altres que prefereixen alimentar-los. Aquest fet és del tot perjudicial, tant per nosaltres, com pels propis senglars.

Ignasi Dadalmades, Cap de l’Àrea Regional del Cos d’Agents Rurals de Girona: “Tot aquest comportament, que no és el comportament natural d’un senglar, i que té una afectació ja a la zona de convivència de les persones. Com és el cas que hem viscut darrerament en algun municipi.”

Els senglars són animals intel·ligents, tenen les seves costums i viuen en zones forestals on s’alimenten i aconsegueixen els recursos necessaris per la seva supervivència.

Ignasi Dadalmades, Cap de l’Àrea Regional del Cos d’Agents Rurals de Girona: Ells han de continuar amb aquests costums, vivint en zones forestals, i no han d’anar a buscar recursos fàcils a les ciutats. Ni d’aigua, ni de menjar. Son animals intel·ligents i que saben que si troben un recurs fàcil el faran servir. Els problemes s’esdevenen quan hi ha aquesta interacció entre la persona i l’animal.

La caça és un recurs important i vital a nivell de la gestió de la biodiversitat dels boscos, si hi ha animals que no tenen depredadors actius, aquesta s’encarrega de controlar a la respectiva població, per tal que hi hagi espai per altres especies i aquesta no s’apoderi del territori. Però aquest no ha de ser l’únic element de control. Com a ciutadans tenim responsabilitats, i una d’elles és deixar d’alimentar a aquests animals, tant per la seva seguretat, ja que així s’hi acostumarien i no sabrien com alimentar-se de manera autònoma, com per la nostra.

Ignasi Dadalmades: Per una banda eliminar l’alimentació que se li facilita i en cas que això es produeixi, en cap cas acostar-s’hi. Donar avís a la policia local que hi hagi i no tenir cap interacció. I moltes vegades es fa al revés, la gent es pensa que és manyac, i és un animal molt potent, s’ha demostrat que pot fer molt mal.

A les comarques gironines hi viuen les dues terceres parts dels senglars de tot Catalunya, sobretot concentrats en la Garrotxa i l’Empordà. Existeixen col·laboracions entre pagesos, caçadors i ajuntaments, però tot i així els resultats no són els desitjables. Els danys possibles i cada cop més comuns són els de l’agricultura, dels accidents de trànsit i de la transmissió de malalties a altres espècies.

x