Dormir sota un Greco per salvaguardar el patrimoni cultural d’Olot durant la Guerra Civil

En totes les guerres, el patrimoni cultural sempre ha estat en el punt de mira. Despullar a un poble del seu patrimoni és despullar-lo de la seva cultura i, per tant, de la seva identitat. I d’aquí el seu valor dins del conflicte. Durant la Guerra Civil Espanyola no va ser diferent. El govern republicà, a través de lleis i decrets, va tractar d’evitar la destrucció del patrimoni artístic.

Aquest dimecres l’Ajuntament d’Olot ha volgut reconèixer, a través de la seva neta, una família que va salvaguardar part del patrimoni cultural olotí, la família Juviñà. El seu avi Joan Juviñà i el seu pare Robert Juviñà, amb el doctor Joaquim Danés, en aquell moment director del Museu – Biblioteca de l’Hospici, van ser protagonistes importants en la tasca de protecció del patrimoni de la ciutat.

Pep Berga, alcalde d’Olot: “El més tràgic de tot plegat és que aquestes persones que van posar en risc les seves vides i les seves feines immediatament acabada la guerra van perdre la feina, acusats de rojos. A Joaquim Danés no el van deixar exercir de metge la resta de la seva vida, i l’avi de la Natàlia va haver de marxar de l’Hospici acomiadat de la seva feina. L’home ho va viure amb molta tristesa i res, al cap d’un parell d’anys, va morir.”

Van preservar obres com la del Greco amb la que la Natàlia va dormir durant els primers anys d’infantesa.

Natàlia Juviñà, neta i filla de Joan i Robert Juviñà: “Tot és de sentir-ho explicar tant als meus pares. Però que jo dormia sota el Greco n’era ben conscient. Em deien que no deixés entrar a ningú. Però no calia pas dir-ho per què el meu avi i el meu pare ho vigilaven tot.”

L’acte va comptar amb representants del Museu, l’Àrea de Cultura i Educació, i de l’Associació Cultural d’Amics de Sant Esteve i del Santuari del Tura, que li han fet entrega d’una reproducció del Greco i d’un llibre de la història de l’església Sant Esteve.

Natàlia Juviñà, neta i filla de Joan i Robert Juviñà: “Ara sento tristesa, tristesa pel que ja no hi són. Van fer tot el que van poder, ells i moltes altres persones anònimes que ho van fer tot pel país. No per guanys personals, pel país. Eren molt bones persones.”

x