Quan t’endinses, tu Ferran, a la faràndula?

Jo des de petit estava apuntat a la llista i amb 11 anys vaig començar a ballar els cabeçuts. Després vaig fer el salt a cavallets. En total, entre les dues figures, potser vaig ballar 9 o 10 anys.

Amb una dècada, d’anècdotes en deus recordar un munt...

Recordo ballar els cabeçuts, com a capità, a l’Hospici, un dia de pluja. Quan em tocava ser capità de cavallets em vaig lesionar al genoll i no vaig poder ballar, però gràcies a un altre company, amb qui m’ho vaig partir, vaig poder fer el ball de cavallet com a capità. La faràndula per mi és una cosa molt d’Olot. Una il·lusió. Una manera de fer passar una bona estona a la gent. Per tot això l’hem de cuidar i l’hem de mantenir.

Tu vas debutar de molt petit a la faràndula.

Sí! Era un nen. M’ho passava bé assajant, ballant... Tot m’agradava. Durant l’etapa de cavallet ja era adolescent i recordo haver de combinar i fer-ho seguir tot durant les Festes del Tura: sortir a les nits i després sortir a ballar a plaça. Però érem forces els que ho fèiem això [diu tot rient].

Després de tot això, vas haver de fer una pausa llarga per esperar a ser geganter, però hi va haver un gir radical. És així?

Doncs sí, perquè el cap de lligamosques d’aquell moment, en Manel Planàs, ho va deixar. El cert és que no hi ha un protocol clar de com fer els relleus per aquesta figura de la faràndula, i van anar preguntant als que estàvem a la llista per ser geganters a veure si algú ho volia ser. Fins que vaig sortir jo i vaig dir que sí. D'això deu fer, aproximadament, uns deu anys.

De fet, el cap de lligamosques és una figura única.

Totalment. El cap de lligamosques ha de controlar que tot el que passi a plaça o a prop dels gegants, cabeçuts i cavallets vagi bé. Estar pendent que la gent que ens ve a veure no prengui mal i interactuar amb tothom.

I té un paper imprescindible per les Festes del Tura.

Exacte! Perquè el cap de lligamosques és el qui fa els tocs a la porta de l’Hospici i capta tota l’atenció de la gent, esperant que es doni el tret de sortida a la festa major d'Olot.

N’ets conscient, Ferran, que de tu depèn que comencin o no les festes?

I tant que en soc de conscient! És el moment més especial per mi. Aquest i el moment del ball d’espelmes, són els més especials.

És un personatge ben curiós el cap de lligamosques...

Del d’Olot en sabem que és un dels més antics de Catalunya. I llavors hi ha la famosa història de la mel i les mosques, que estiguin ben lluny de les figures de la faràndula...

I la relació amb els nens i nenes, amb el pas dels anys, com va?

Alguns els fa més por i d’altres els fa més gràcia. Amb els anys, però, cada vegada cau més bé aquest personatge. Ara fins i tot em criden, quan em veuen!

Tu Ferran, sent cap de lligamosques, renuncies a ser geganter?

Sí, jo ja vaig renunciar. En principi, però, no s’estableix un límit d’anys per ballar el cap de lligamosques. El protocol no en parla d'això. Jo crec que és important que qui el porti, el balli un temps llarg i es faci seu el personatge. També és veritat, però, que cal saber trobar el límit i no portar-lo eternament.

En tens ganes de seguir fent ballar el cap de lligamosques?

Sí! Tinc ganes de gaudir-ho un temps més. A més, ara coincideix que el ballo juntament amb un nombre important de geganters que estaven amb mi ballant les altres figures. El més normal seria anar-ho deixant, quan tots aquests geganters es vagin retirant.

Doncs per molts anys ho puguis fer, Ferran!