Aquest any farà 29 anys i en Jordi Gelis posarà punt i seguit al grup de membres de la faràndula. Haurà ballat quatre anys els cabeçuts i quatre més els cavallets. Era un somni que tenia de tota la vida. Un somni fet realitat del qual durant aquestes Festes del Tura es despertarà definitivament. Diu que tot aquest temps li ha passat molt de pressa. 

Quin és el teu primer record de saber que estaves inscrit a una llista per ser ballador de la faràndula?

Concretament, no ho recordo, però si recordo que la meva àvia i la meva mare me n’havien parlat, de petit. També tinc a la memòria dur el ram de la gegantessa quan es feia el concurs, amb l’àvia. I anar a veure ballar els gegants amb els meus pares. Jo al·lucinava i quan acabaven, perseguia els gegants.

Per què creus que et van apuntar a la llista?

La família de la meva mare els ha agradat sempre la faràndula. Sempre ho han viscut molt, igual que les Festes del Tura. Em devien apuntar per això. El que sí et puc dir és que apuntar-me a la llista és una de les millors decisions que els meus pares han pres per a mi . I mira que n’han pres d’encertades. Recordo els darrers anys mirant amb el meu pare les actualitzacions de la llista, a veure quan em tocaria... Fins que va arribar el moment. I quina il·lusió!

Un cop entres al grup de balladors, quina sensació tens? Era tot com esperaves?

Sí. Em va sorprendre el bon ambient que hi ha i mira que hi ha gent molt diversa. Hi ha gent que, si no fos per la faràndula, segurament no hauríem parlat mai. És la màgia de la faràndula. Jo, per sort, també coneixia gent quan hi vaig entrar. 

I assajar tantes hores, què tal ho has portat?

Els que entrem a la faràndula és perquè volem i ens en morim de ganes de ser-hi i formar-ne part. Jo vaig arribar molt preparat. Ja havia ballat els cabeçuts de l’Eixample Popular i a casa també assajava els passos. Sempre m’he pres molt seriosament els assajos. Ho he fet perquè hi ha molta gent que espera per ballar a la faràndula i crec que és important dignificar-ho. Jo soc mestre, entrenador de bàsquet i he hagut de fer equilibris.

S'entén des de fora aquesta bogeria per la faràndula?

 Sí. Jo m'he dedicat a anar-ho explicant amb el pas dels anys. He fet veure a tota aquesta gent de l'escola i del bàsquet que alguns dies a l’any són importants per a mi i que he d’anar a assajar i a ballar amb la faràndula. Alguns companys de bàsquet m’han vingut a veure a plaça. I els nens i nenes, a classe, em demanen que els posi el vídeo després d’haver ballat. 

Quins són els millors moments d’aquests vuit anys?

Els nervis del primer ball, el primer ball a plaça per Festes del Tura, ser capità de cavallets, la cercavila i cantar els goigs al Santuari del Tura... Però el millor moment està per viure. N'estic segur. Serà durant aquestes Festes del Tura quan faci de capità de cavallets i, al cap d’unes hores, amb el darrer ball de les espelmes.

M’encanta quan acabeu els balls i rebeu a la gent.

A mi també. Els nens i nenes em saluden, em demanen fotos. Jo feia el mateix. He descobert que ve gent del Ripollès o del Pla de l’Estany a veure’ns. És molt gratificant aquest moment. 

Què és per a tu la faràndula?

Per a mi és orgull olotí, responsabilitat, compromís, il·lusió, motivació... Espero que tot això continuï. M’agradaria fer ballar la gegantessa, algun dia. Si puc ho faré i en algun moment em prepararé ballant altres figures de la ciutat.