Ara fa 37 anys, el CIT d’Olot va importar els millors carnavals de la Costa Brava a la Garrotxa. Gairebé quatre dècades després, parlem amb una de les ànimes d’aquell moment, qui reconeix que el Carnaval d’Olot està plenament consolidat.

Què es feia abans del Carnaval d’Olot?

No hi havia res. La única entitat que feia alguna cosa lligada amb el carnaval era l’Orfeó. Sabíem que a la costa hi havia autèntiques rues de carnaval. Gràcies als contactes que en Josep Puigbó i en Jordi Charles tenien amb en Jordi Comas de Platja d’Aro, es va portar aquell esperit de festa a Olot. El difícil era trobar gent aquí disposada a fer grups per sortir a la rua. Per això, del CiT en van sortir Els Titots, la primera penya del Carnaval d’Olot. Després s’hi van afegir Els Gats de Sant Miquel, molt activa en aquell moment. 

Com va ser la primera rua? 

Aquí només hi havia dues penyes. En aquell primer any, gràcies a la col·laboració amb Platja d’Aro, van venir una vintena de colles de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina, de Roses o de Torelló. En els primers anys, havíem arribat a desfilar una quarantena de colles. La majoria de fora. Ara, això ha donat la volta gràcies a l’aparició de les colles garrotxines i la tendència és totalment a la inversa del principi. Ara, el 90 per cent són participants d’aquí. 

La tàctica dels “agermanaments” va funcionar, oi? 

Sí. Això ens va donar un gran impuls perquè cada any ens agermanàvem amb algú diferent i això feia que poséssim el Carnaval d’Olot en el mapa. 

Com es va viure aquella arrencada?

Vàrem tenir moltes crítiques pel fet de no celebrar-ho el dia que marcava el calendari, sinó una setmana després. Ho vàrem fer així per no coincidir amb els carnavals de la costa. De fet, no podíem coincidir-hi perquè les colles que participaven allà eren les que després vindrien aquí. Per això, vàrem decidir fer-ho una setmana més tard, una decisió que no va agradar al clero perquè deien que fèiem el carnaval en temps de Quaresma. És a dir, que fèiem disbauxa en època de recolliment. Vàrem ser pioners en aquest sentit perquè ara hi ha més poblacions que celebren el carnaval fora d’hores. 

Com va viure la societat olotina de l’època aquell carnaval tan trencador? 

Olot va entendre que s’importava un espectacle de la costa a la ciutat, però de seguida hi van participar, sobretot com espectadors. Faltava engrescar-los perquè desfilessin. 

Quan mires enrere, s’ha aconseguit el carnaval somiat? 

Jo diria que sí. Tenim el carnaval que volem i necessitem. Avui, parlem d’una participació d’unes 25 colles i grups, unes 1800 persones que desfilen. Tot això es tradueix en una durada de dues hores i mitja de rua. En altres llocs, ho tenen desbordat en participació i en durada. En canvi, a Olot hem trobat la mesura justa i n’hem d’estar molt contents perquè surten moltes colles noves i és un carnaval molt cívic.

Cap a on va el Carnaval d’Olot?

Va ben direccionat i amb una molt bona Salut. Només amb l’engrescament previ que hi ha, ja es nota. Ho demostren també les activitats que han sortit en els últims anys com l’Espectacle Reial, fins al punt que hem de fer dues sessions al Teatre Principal o els vuitanta participants al Concurs de Poesia Eròtica. L’assistència del Rei i la Reina a escoles i residències de gent gran també s’ha consolidat i tothom espera la seva arribada. La gent sent el carnaval, espera el carnaval i se l’ha fet totalment seu.