Els treballadors del geriàtric la Caritat d'Olot tenien accés a la sala d'infermeria on guardaven els medicaments. Els empleats que dimarts han continuat declarant als Jutjats d'Olot en relació a l'assassinat d'onze ancians han explicat que mentre alguna infermera treballava no tancava mai la porta de l'habitació on hi havia els fàrmacs i que si ja era fora tots els empleats sabien on hi havia la clau i hi podien entrar. El que sí que estava sempre tancat amb clau era el quarto de la neteja. Joan Vila, el zelador de la Caritat, ha confessat haver matat onze ancians entre el 2009 i el 2010 amb un còctel de fàrmac o subministrant-los algun producte corrosiu. Vila sosté que els havia "ajudat a morir".

Els testimonis indiquen que estaven estranyats per la mort d'algun dels ancians perquè no estaven tan delicats de salut i sovint empitjoraven de forma sobtada abans de morir. Tot i això, diuen que mai van sospitar que darrere les morts hi hagués la mà de Joan Vila perquè encara que els ancians no estiguessin crítics, eren persones grans i malaltes. La majoria de les morts coincidien amb el torn del zelador, un fet que les altres gericultores atribuïen a la "mala sort".

Durant la segona jornada de declaracions al Jutjat d'Instrucció 1 d'Olot, els companys de feina de Joan Vila han explicat que l'accés a l'habitació on guardaven als medicaments no estava limitat i que qualsevol empleat podia entrar-hi. "Si la infermera no hi era podíem agafar el medicament que faltava", han explicat les gericultores que asseguren que la porta de la infermeria estava oberta mentre hi havia la infermera i que tots els empleats sabien on era la clau en cas que en aquell moment només hi haguessin gericultors al geriàtric.

Joan Vila va confessar haver mort alguns dels ancians amb un còctel de fàrmacs. A les darreres víctimes, però, diu que les va matar subminsitrant productes corrosius. Els treballadors han assegurat que era fàcil accedir al quarto dels medicaments però que l'habitació on tenien els productes de neteja solia estar tancat i que les claus les tenia la senyora que s'encarregava d'aquestes feines.

Les gericultores han descrit Vila com un home de confiança, que tenia bon tracte amb els ancians i que era el treballador de referència quan no hi havia infermeres perquè "llegia molt" i hi entenia en medicaments i malalties. Per això, sempre que algun ancià moria o estava malalt, l'avisaven a ell. Els empleades asseguren que mai van sospitar res i que atribuïen el fet que la majoria d'ancians morissin en el torn del zelador a la "mala sort".

En els últims temps, però, van començar a notar petits canvis en la forma de fer i ser de Joan Vila. Estava més nerviós, alguna empleada li havia notat olor a alcohol i es queixava més sovint de la feina. Deia que estava "cremat" i havia parlat amb més d'una companya de la possibilitat de canviar de feina.

Segons els empleats, la majoria de les víctimes havien empitjorat molt de pressa. Asseguren que encara que era gent gran, malalta i dependent no tenien un estat de salut tan delicat que fes preveure que morissin en poc temps. Tot i que diuen que s'estranyaven per aquests empitjoraments sobtats estranyaven, no sospitaven de res perquè l'estat de salut dels ancians era delicat.

Dimarts també van declarar familiars de Montserrat Guillament. Han explicat que anaven cada dia a veure-la al geriàtric i que estava en bon estat, que res els feia pensar que podia morir en poc temps. L'endemà de la seva mort sobtada, van saber que havien detingut Vila per haver matat Paquita Gironès. Per això van lligar caps i van decidir recórrer a la policia. "Per nosaltres la mare havia mort molt ràpid i en condicions semblants", han declarat i afegeixen que això va ser el que els va fer sospitar.