Avui és la Mare de Déu del Tura, patrona d'Olot, i com és tradició la faràndula de la ciutat fa la primera aparició a la plaça major. Aquest migdia, centenars de persones han omplert cada racó per veure ballar els Gegants, Nans i Cavallets. Els balls, íntegres, els podreu veure a Les Notíes d'avui, a les 14.00, 16.00, 20.00, 22.00 i 00.00

La Mare de Déu del Tura és la patrona d'Olot. Es tracta d'una de les Marededéus trobades més antigues de Catalunya. La imatge que es venera actualment al santuari olotí és una talla de fusta romànica, de tipus ripollès, feta de noguera i àlber, segurament durant el segle XII.

Després de segles d'haver estar venerada com una Verge bruna, la restauració de la policromia original de la imatge, feta l'any 1988 per experts del Centre de Conservació i Restauració de la Generalitat, va mostrar que el seu color no era negre, sinó que s'havia enfoquit amb el fum de les llànties i ciris que havien cremat al costat de la imatge durant segles, en que fou objecte d'intensa devoció, amb manifestacions molt diverses, i fets miraculosos documentats en l'obra històrica de Josep Ma. Danés (1965) "L'església de la Mare de déu del Tura d'Olot", basada en el treball indèdit del seu pare, el Dr. Joaquim Danés. A la base del tron de la imatge hi ha pintades les barres grogues i vermelles que corresponen a l'antiga casa comtal de Barcelona.

El santuari de la Verge del Tura deu ser un dels temples marians més antics de Catalunya. Segons Francesc Roca i Codina, en aterrar l'església que havia estat engrandida el 1595, després des destructors terratrèmols de 1427-28, per construir-hi el temple actual, bastit entre 1736-48, "es trobaren els fonaments d'altres dues esglésies anteriors, els uns dins dels altres". De fet, el primer document històric conservat on s'esmenta Olot és una pragmàtica del rei franc Carles el Calb, signada l'any 872 i escrita en llatí, on fa donació de l'antiga església de Santa Maria d'Olot (Sancta Maria Olotis) i els seus entorns a l'abat dels monestirs benedictins de Sant Llorenç de Sous i de Sant Aniol d'Aguja. És històricament provat, doncs, que Olot va crèixer, fa més de 12 segles, al redós d'una esglesiola, possiblement visigòtica, dedicada a Santa Maria.

Segons una tradició del segle XV, un bou anava cada dia a rascar el terra, prop del mas Caritat, encara existent a la vora d'Olot, fins que un dia el llaurador, amo del bou, estranyat de la insistència de l'animal va cavar al lloc i va trobar la imatge de la Mare de Déu. D'aquesta llegenda àuria, comú a d'altres marededéus trobades, en prové el nom actual, ja que Tura, en català antic, significa bou i, per tant, equival a Mare de Déu del bou. El nom de Tura és comú, entre les dones, a Olot i rodalies.

A semblança d'altres Verges trobades, com la de Núria, la festivitat de la Mare de Déu Tura se celebra el dia de la Nativitat de la Verge Maria 8 de setembre situat al mig del signe zodiacal de Virgo, i coincideix amb la festa major d'Olot, les Festes del Tura. Actualment el santuari del Tura depèn de la Parròquia de Sant Esteve d'Olot. En té cura un capellà custodi i dos pavordes olotins