ACN.- Gairebé 7 de cada 10 empreses del sector alimentari català necessiten finançament per invertir. Segons un estudi elaborat per l'UGT i la FOEG a 196 empreses que se situen al llarg de la C-17, Bracons i l'eix transversal, es tracta d'una de les indústries més potents del país, amb menys temporalitat laboral i que millor ha resistit l'embat de la crisi però, per contra, té problemes de finançament per créixer i també manca de formació per als professionals. Concretament, el 68,3% necessiten capital per diferents motius: el 38,3% necessita capital circulant, el 21,7% volen diners per exportar i el 10% per refinançament de deutes.

Patronal i sindicat s'han posat d'acord per elaborar un estudi per avaluar quins factors poden millorar la competitivitat i l'ocupabilitat del sector alimentari català. El projecte avalua la situació de 196 empreses situades en una de les zones amb més tradició d'aquest tipus d'indústria, la que discorre a l'entorn de la C-17, Bracons i l'Eix Transversal des de Barcelona a Lleida passant per les comarques gironines. Tot i que l'estudi encara no està enllestit, aquest dimarts FOEG i UGT han presentat l'esborrany a Girona.

Les primeres dades de l'estudi detecten que les empreses del sector alimentari també tenen problemes per accedir al finançament. De fet, gairebé 7 de cada 10 de les 196 empreses que han contactat necessiten capital per realitzar inversions, per créixer i per generar ocupació. "Necessitem que el diner arribi a aquest sector per poder créixer", ha afirmat el secretari general de la FOEG, David Hugas. La majoria d'aquestes empreses diuen que necessiten accedir al finançament per tenir capital circulant, gairebé 4 de cada 10. 2 de cada 10 volen diners per poder exportar i 1 de cada 10 per refinançar deute. 

Un altre dels punts febles del sector alimentari és la formació. La secretària general de l'UGT a les comarques gironines, Dolors Bassa, ha explicat que han detectat una mancança tant en la formació reglada que han de rebre els treballadors abans d'inserir-se al mercat laboral com de formació continuada. Fent un mapa de les comarques gironines, Bassa ha detallat que no hi cap programa de qualificació professional inicial, només hi ha algun cicle formatiu agropecuari, algun de forneria i pastisseria però cap d'escorxador o per al sector carni, cap sobre conservació i cap de productes alimentaris.

Segons sindicat i patronal, impulsors de l'estudi, aquests són problemes que cal abordar i solucionar per garantir el futur d'aquest sector, un dels que millor ha resistit la crisi. De fet, l'alimentari és un sector amb poca temporalitat perquè només el 9% dels treballadors tenen contracte temporal mentre que el 91% tenen contracte indefinit. A les comarques gironines, aquest sector representa el 27% de la indústria. Pel que fa a les dimensions, el 74% de les empreses alimentàrie són petites, el 21% mitjanes i el 5% grans.

Una altra de les mancances que ha trobat l'estudi és el problema d'infraestructures, sobretot viàries, amb artèries de comunicació pendents de desdoblar i carreteres comarcals amb poc manteniment. Hugas ha reivindicat que es desenvolupi la xarxa de carreteres segons les necessitats per permetre que el sector alimentari sigui també un sector exportador de referència.