Baixen un 11% les detencions dels lladres més habituals a les comarques gironines

Successos

Els delinqüents multireincidents més actius a les comarques gironines han acumulat al llarg d'aquest 2011 un total de 1.044 detencions, un 11% menys que l'any anterior. La xifra ha estat subratllada satisfactòriament pel comissari de la regió, Joaquim Belenguer, que manté que, a la pràctica, això demostra que bona part dels delinqüents habituals "de primera divisió" han estat retirats de la circulació. El cas d'aquesta demarcació ha estat analitzat aquest dimecres a l'Institut de Seguretat Pública com a exemple de coordinació eficaç entre policia i fiscalia en la lluita contra la reincidència. Belenguer ha destacat també que només un 10% dels detinguts acumulaven més de 10 detencions.

La lluita coordinada entre Mossos d'Esquadra, policia local, policia estatal i fiscalia ha donat els seus fruits a Girona. S'ha de ser, però, "humil" i acceptar que han estat "molts els esforços i modestos els resultats obtinguts", ha assegurat el comissari Belenguer, que trimestralment elabora un top 15 dels delinqüents més actius a la seva regió policial. 

El perfil del delinqüent multirreincident no és el mateix que a la capital catalana, a on els furtadors actuen aprofitant les gran aglomeracions per sostreure carteres i bosses de mà. A Girona, "com a Lleida", són lladres que assalten cases, que roben cotxes i que atraquen comerços o ciutadans "a vegades de manera violenta". El perfil d'aquest criminal habitual és la d'un home de 23 anys que en un 50% dels casos és de procedència estrangera. 

Gràcies a aquesta tasca conjunta en la qual hi intervenen els agents de la policia estatal, de les comarques gironines s'han expulsat en el darrer any 75 delinqüents estrangers que acumulaven 430 causes judicial. 

L'esforç per elaborar i mantenir actualitzat el top 15 ha estat reconegut pel fiscal en cap de la demarcació, Josep Maria Casadevall. El fiscal ha assegurat que ha estat necessari anar més enllà del què estan "obligats". "La nostra ha estat una implicació real", un intent de lligar coses que en principi "no havien estat concebudes per estar lligades".