ACN.- Una cel·la d'un monjo benedictí de Sant Benet de Bages ha estat el dormitori i lloc de treball del periodista i escriptor de Besalú, Martí Gironell durant un any. Això l'ha permès capbussar-se en la història i el paisatge del Bages per escriure el seu darrer llibre, 'L'últim abat'. Es tracta d'una novel·la històrica que narra la vida de l'Abat Pere Frigola, un personatge "amb dues cares" que, del 1554 al 1576, va oferir resistència al rei de Castella. Gironell creu que es pot establir un paral·lelisme entre la relació que vivia Catalunya i Espanya al segle XVI i l'actualitat pel fet de "coincidir en no voler que et facin passar pel sedàs". 'L'últim abat' es pot trobar a les llibreries a partir d'aquest dijous.

Després d'un any passant llargues temporades al monestir de Sant Benet de Bages, Martí Gironell treu a la llum aquest dijous la seva darrera novel·la 'L'últim abat' (Editorial Columna). El llibre retrata la resistència que va oferir el monestir de Sant Benet al rei de Castella durant la segona meitat del segle XVI i fa reviure les tradicions, l'art, el món del vi, la gastronomia i també els estralls de la corrupció en la política i en l'Església des de l'any 1554 al 1576. "Parlo d'una època molt concreta que, paradoxalment, és el moment de més esplendor de Sant Benet, però també el menys documentat", ha explicat Gironell. 

Per l'autor de la novel·la, el fet d'haver passat llargues temporades instal·lat a una de les cel·les del monestir "m'ha permès impregnar-me i capbussar-me en el paisatge que envolta la història i aquest entorn m'ha ajudat a entendre com el paisatge pot modelar els personatges i la gent". A més, "la gràcia d'estar-se aquí també era veure la incidència que té l'entorn en els personatges que surten a la novel·la, com és Sant Benet, quins són els pobles veïns i de quina manera han contribuït a la seva història". 

L'Abat Pere Frigola, un home amb dues cares

El gran protagonista de la història és l'Abat Pere Frigola, un home que durant els 22 anys que va ser abat del monestir de Sant Benet (1554-1576) va aconseguir capgirar-lo i que passés "del no res a l'excel·lència". "Era un home molt compromès amb el temps que li va tocar viure, molt ferm, lluitador i també era molt obert a escoltar allò que li havien de dir". Segons Gironell, tot i que el paper d'abat feia que hagués d'imposar el seu credo i criteri, ja que d'ell depenia una comunitat de monjos "també era molt pencaire i s'arremangava quan calia". "Es tracta d'una novel·la coral que permet explorar les relacions de la comunitat de monjos", ha afegit l'escriptor.

Gironell ha explicat que en la novel·la ha intentat reflectir les contradiccions internes que podia tenir l'Abat Frigola pel fet "d'haver d'anteposar el seu càrrec de persona dura davant dels seus desitjos". A més, ha assegurat que es tractava de personatges "molt terrenals" que "els agradava molt gaudir d'allò que els donava la vida, més enllà de les feines com a monjos i la vida contemplativa". 

Una novel·la amb escenes "picants"

Malgrat que la història de la novel·la transcorre en un monestir, no hi falta la presència de dones. Segons Gironell, aquestes protagonitzaran "moments pujats de to" que "estan basats en fets reals". En aquest sentit, l'escriptor ha explicat que a Sant Benet hi havia una fornera que "a les nits l'havien de tancar a l'obrador perquè havien tingut més d'un ensurt i, per evitar que hi haguessin mals majors, la tancaven i no l'obrien fins l'endemà". 

Per Gironell, aquest tipus d'anècdotes "donen per novel·lar algun capítol sense faltar el respecte a ningú". Segons ell, aquest és un component més amb què compta la novel·la que "enmig de totes les qüestions de pura història s'hi barregen moments més distesos on hi ha una mica de sal i pebre perquè si no, la vida al monestir no deixava de ser molt dura". 

La relació Catalunya-Espanya 

Tot i que l'acció del llibre comença l'any 1576, alguns passatges del llibre encara són vigents en aquests moments d'actualitat. La novel·la relata el fet que el Pare Frigola i alguns monestirs catalans es resistissin al control que volien imposar des de la corona espanyola amb Felip II, Rei de Castella, al capdavant. 

"El paral·lelisme entre el moment actual i aquella època és el fet de coincidir en no voler que et facin creure unes coses que tu no creus, que et canviïn la manera de viure i que et facin passar pel sedàs", ha afirmat Gironell. 

"En aquells moments no hi havia la situació de dèficit fiscal que hi ha actualment, però sí que coincidim en el fet de voler ser lliures, de voler viure dels nostres recursos i en pau, sense que ningú ens vulgui imposar el seu credo i dictar la manera de viure", ha relatat. En aquells moments, però, l'església "tenia un paper i poder molt important" perquè "ara estem lligats de mans i peus per la qüestió econòmica però antigament no era només per la qüestió econòmica sinó també per l'espiritual perquè si l'església et deia 'això no ho facis perquè aniràs a l'infern', tothom s'ho creia i obeïa".