El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya confirma la pena de 127 anys i mig de presó per a l'assassí de La Caritat, Joan Vila
El TSJC ha desestimat el recurs presentat per la defensa del zelador d'Olot i ha confirmat la pena de 127 anys i mig de presó que li va imposar l'Audiència de Girona per assassinar onze ancians. La defensa de Joan Vila va demanar que l'absolguessin de vuit crims al·legant que havia estat "indegudament condemnat" utilitzant la confessió de l'assassí en sèrie com a única prova. El tribunal retreu al lletrat que al final del judici admetés que el treballador de 'la Caritat' va matar onze interns i, un cop condemnat, hagi intentat posar vuit crims en entredit.
El 21 de juny del 2013, l'Audiència de Girona va condemnar Joan Vila a 127 anys i mig de presó per assassinar onze ancians del geriàtric la Caritat d’Olot. El jurat popular va declarar-lo culpable per unanimitat. L'Audiència de Girona va imposar condemnes més altes en el cas de les tres últimes víctimes, que van morir després de forts patiments per la ingesta de càustics. En els tres casos, la sentència ressaltava que la confessió del zelador havia estat molt important per condemnar-lo perquè era bàsicament l'única prova. Si en els tres últims crims la confessió de Joan Vila va ser important, en les vuit morts anteriors, va ser essencial, perquè ni les autòpsies eren concloents, ni hi havia testimonis ni cap altra prova demostrava que les víctimes havien mort assassinades i a mans del zelador.
La defensa del zelador, representada per Carles Monguilod, ha intentat utilitzar la manca de proves per demanar l’absolució de vuit dels onze crims. L'advocat del zelador va recórrer la sentència de l'Audiència de Girona davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Si el tribunal hagués estimat íntegrament el recurs d'apel·lació, Joan Vila hauria acabat condemnat a 47 anys i mig de presó per només tres assassinats, i hagués quedat exempt de pagar cap indemnització a les famílies de les altres vuit víctimes. En total, l'Audiència va condemnar Joan Vila a indemnitzar les onze famílies amb 369.000 euros.
La sentència del tribunal, de la qual ha estat ponent el magistrat Joan Manel Abril, ha desestimat el recurs presentat pel lletrat del zelador. L'alt tribunal retreu a l’advocat que durant el judici acceptés part del relat d'acusació del fiscal, Enrique Barata, i no qüestionés l'existència d'onze morts criminals a mans de Joan Vila.
La sentència també conclou que hi ha un reguitzell d'indicis que corroboren que Joan Vila va ser qui va matar els onze ancians. El tribunal relata que els vuit assassinats es van cometre dins l'horari laboral del zelador i sempre en festius o caps de setmana, quan no hi havia ni infermeres ni la doctora.
A més, ressalta que Joan Vila tenia accés a les medicines i coneixements mèdics perquè no era només zelador, sinó que tenia un curs d'auxiliar d'infermeria i una trajectòria professional en aquest àmbit. El tribunal també exposa que el 'modus operandi' va ser "idèntic" en tots els crims i que, segons els testimonis de professionals del geriàtric, l'assassí sempre tenia una actitud estranya en el moment de la mort dels interns.
Finalment, la sentència també recull que Vila va donar detalls de les morts de les víctimes en diverses ocasions, confessant de forma voluntària i quan el cas encara estava sota secret. Per tot això, la sentència conclou que hi ha prova suficient per desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència de l'Audiència de Girona. La sentència del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya, però, no és ferma. Es pot recórrer interposant un recurs de cassació al Tribunal Suprem.
El 21 de juny del 2013, l'Audiència de Girona va condemnar Joan Vila a 127 anys i mig de presó per assassinar onze ancians del geriàtric la Caritat d’Olot. El jurat popular va declarar-lo culpable per unanimitat. L'Audiència de Girona va imposar condemnes més altes en el cas de les tres últimes víctimes, que van morir després de forts patiments per la ingesta de càustics. En els tres casos, la sentència ressaltava que la confessió del zelador havia estat molt important per condemnar-lo perquè era bàsicament l'única prova. Si en els tres últims crims la confessió de Joan Vila va ser important, en les vuit morts anteriors, va ser essencial, perquè ni les autòpsies eren concloents, ni hi havia testimonis ni cap altra prova demostrava que les víctimes havien mort assassinades i a mans del zelador.
La defensa del zelador, representada per Carles Monguilod, ha intentat utilitzar la manca de proves per demanar l’absolució de vuit dels onze crims. L'advocat del zelador va recórrer la sentència de l'Audiència de Girona davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Si el tribunal hagués estimat íntegrament el recurs d'apel·lació, Joan Vila hauria acabat condemnat a 47 anys i mig de presó per només tres assassinats, i hagués quedat exempt de pagar cap indemnització a les famílies de les altres vuit víctimes. En total, l'Audiència va condemnar Joan Vila a indemnitzar les onze famílies amb 369.000 euros.
La sentència del tribunal, de la qual ha estat ponent el magistrat Joan Manel Abril, ha desestimat el recurs presentat pel lletrat del zelador. L'alt tribunal retreu a l’advocat que durant el judici acceptés part del relat d'acusació del fiscal, Enrique Barata, i no qüestionés l'existència d'onze morts criminals a mans de Joan Vila.
La sentència també conclou que hi ha un reguitzell d'indicis que corroboren que Joan Vila va ser qui va matar els onze ancians. El tribunal relata que els vuit assassinats es van cometre dins l'horari laboral del zelador i sempre en festius o caps de setmana, quan no hi havia ni infermeres ni la doctora.
A més, ressalta que Joan Vila tenia accés a les medicines i coneixements mèdics perquè no era només zelador, sinó que tenia un curs d'auxiliar d'infermeria i una trajectòria professional en aquest àmbit. El tribunal també exposa que el 'modus operandi' va ser "idèntic" en tots els crims i que, segons els testimonis de professionals del geriàtric, l'assassí sempre tenia una actitud estranya en el moment de la mort dels interns.
Finalment, la sentència també recull que Vila va donar detalls de les morts de les víctimes en diverses ocasions, confessant de forma voluntària i quan el cas encara estava sota secret. Per tot això, la sentència conclou que hi ha prova suficient per desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència de l'Audiència de Girona. La sentència del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya, però, no és ferma. Es pot recórrer interposant un recurs de cassació al Tribunal Suprem.