El diàleg entre els experts literaris David Roas i Jacobo Siruela dóna inici al cicle de conferències del Festival MOT a Olot
Ahir va començar a Olot la segona setmana de conferències del festival de literatura MOT, dedicat a la literatura fantàstica. La veritat és que no podia haver començar de millor manera, amb un diàleg entre dos dels més grans experts de la literatura fantàstica del païs: el comissari del festival David Roas, i l’editor Jacobo Siruela. Junts van dibuixar els grans trets del gènere, per no perdre’s detall els dies que vindran.
L’aparició d’uns estranys éssers vinguts d’un altre món deixaven palès ahir que alguna cosa fora del normal estava començant a la ciutat: el festival MOT havia aterrat a Olot.
Eren aquests peculiars éssers els que ens marcaven el camí. Seguint les petjades del que semblava un monstre immens arribàvem a la catifa vermella de la literatura, fins a la sala La Carbonera d’Olot, que s’omplia per escolar els dos fantàstics experts literaris de la tarda, l’escriptor i crític David Roas, i Jacobo Fitz-James Stuart, Martínez de Irujo, comte de Siruela. El fill de la duquessa d’Alba és un reputat editor de literatura fantàstica, des de la mítica editorial Siruela en un principi, i des d’Atalanta després. L’expert va aportar al públic coneixement imprescindible per seguir el rastre de la literatura fantàstica, amb autors de referència com Kafka, Lovecraft o Hoffmann.
Jacobo Siruela va explicar per què personatges mítics com el vampir es perpetuen en el temps, perquè són la representació de les dues grans obsessions de l’home modern: el sexe i la fugida de la mort.
El diàleg entre David Roas i Jacobo Siruela va ser la carta de presentació del que el públic podrà conèixer durant aquesta segona setmana del festival MOT a Olot.
Els actes del MOT continuaran avui amb la conferència sobre la ciència ficció a Espanya, de la mà de l’escriptora Èlia Barceló. Demà el professor José Manuel Trabado parlarà del fantàstic a la novel·la gràfica. Dijous Fernando Iwasaki rastrejarà el bestiari medieval al microrelat contemporani, i divendres el mateix autor compartirà una taula rodona Fèlix Palma, Marc Pastor i Carles Batlle sobre la literatura fantàstica. Dissabte, les conferències arriben a la seva fi amb un plat fort: el coneixement d’una de les grans autores contemporànies del gènere, l’escriptora russa Anna Starobinets.
L’aparició d’uns estranys éssers vinguts d’un altre món deixaven palès ahir que alguna cosa fora del normal estava començant a la ciutat: el festival MOT havia aterrat a Olot.
Eren aquests peculiars éssers els que ens marcaven el camí. Seguint les petjades del que semblava un monstre immens arribàvem a la catifa vermella de la literatura, fins a la sala La Carbonera d’Olot, que s’omplia per escolar els dos fantàstics experts literaris de la tarda, l’escriptor i crític David Roas, i Jacobo Fitz-James Stuart, Martínez de Irujo, comte de Siruela. El fill de la duquessa d’Alba és un reputat editor de literatura fantàstica, des de la mítica editorial Siruela en un principi, i des d’Atalanta després. L’expert va aportar al públic coneixement imprescindible per seguir el rastre de la literatura fantàstica, amb autors de referència com Kafka, Lovecraft o Hoffmann.
Jacobo Siruela va explicar per què personatges mítics com el vampir es perpetuen en el temps, perquè són la representació de les dues grans obsessions de l’home modern: el sexe i la fugida de la mort.
El diàleg entre David Roas i Jacobo Siruela va ser la carta de presentació del que el públic podrà conèixer durant aquesta segona setmana del festival MOT a Olot.
Els actes del MOT continuaran avui amb la conferència sobre la ciència ficció a Espanya, de la mà de l’escriptora Èlia Barceló. Demà el professor José Manuel Trabado parlarà del fantàstic a la novel·la gràfica. Dijous Fernando Iwasaki rastrejarà el bestiari medieval al microrelat contemporani, i divendres el mateix autor compartirà una taula rodona Fèlix Palma, Marc Pastor i Carles Batlle sobre la literatura fantàstica. Dissabte, les conferències arriben a la seva fi amb un plat fort: el coneixement d’una de les grans autores contemporànies del gènere, l’escriptora russa Anna Starobinets.