La Vall de Bianya conserva un dels patrimonis romànics més importants de la Garrotxa
Per entendre el present de la Vall de Bianya cal traslladar-nos al passat i això és possible fer-ho a través de les esglésies romàniques del municipi. Una ruta que comença a la zona verda de la Canya i ofereix un llarg recorregut de tres dies. N’hem visitat dues de la mà d’una persona que coneix perfectament el territori.
Per entendre el perquè de les quinze esglésies romàniques, explica Anna Serra de Tricutricu Trens Turístics, hem de traslladar-nos a l'edat mitjana, on les terres de la Vall de Bianya eren propietat dels comptes de Besalú. Com que no hi treien molt de profit, van construir aquestes quinze esglésies que, a part de ser un punt de culte, servien per pagar els impostos, ja que al voltant d'aquestes esglésies es van crear petits nuclis de població, que actualment encara existeixen.
Santa Margarida de Bianya és l’església més gran de la vall i fa la funció d’església parroquial. Data de l’any 858 tot i que l’origen de l’estructura actual és del segle 12. Es conserva la planta central i es conserva l’absidiola original. Una de les peces més valuoses és la porta d’entrada que és original i just al costat s’hi troba la pica baptismal. Ara bé, els bianyencs i les bianyenques tenen una especial estima a Santa Margarida, que es pot veure a l’absis central de l’església. Serra comenta que la estàtua de Santa Margarida de Bianya prové de la cantera de Beuda. La llegenda narra la història de Santa Margarida, una noia creient que va voler dedicar la seva vida a Déu i a les seves creences. El terratinent d'on vivia la noia, es va enamorar d'ella i li va proposar matrimoni. Santa Margarida es va negar i això la va portar a passar anys tancada en una presó. Un dia, se li va aparèixer un drac i se la va menjar, però amb una creu platejada el va poder derrotar.
La nostra ruta segueix cap a l’església de Sant Salvador de Bianya. Destaca la part del darrera de l’absis on hi podem trobar unes mènsules sostingudes, originals de l’època. Les obres més importants es van fer l’any 1.911 quan l’arquitecte Rafel Masó va fer un altar major i una nova portalada d’entrada. Però una de les peces més apreciades és aquesta pica. És d'una sola peça i està discretament decorada. Servia per fer batejos d'immersió, així ho explica Anna Serra.
Aquestes són dues de les quinze esglésies romàniques de Bianya, uns exemples del patrimoni cultural i històric d’una de les valls millor conservada del país.
Notícies relacionades:
Paisatge, gastronomia i cultura es promocionen la Vall de Bianya al programa ‘País Km0′ de La Xarxa de televisions locals
El turisme ha tingut un impacte de 700 milions d’euros a la Garrotxa en deu anys
Per entendre el perquè de les quinze esglésies romàniques, explica Anna Serra de Tricutricu Trens Turístics, hem de traslladar-nos a l'edat mitjana, on les terres de la Vall de Bianya eren propietat dels comptes de Besalú. Com que no hi treien molt de profit, van construir aquestes quinze esglésies que, a part de ser un punt de culte, servien per pagar els impostos, ja que al voltant d'aquestes esglésies es van crear petits nuclis de població, que actualment encara existeixen.
Santa Margarida de Bianya és l’església més gran de la vall i fa la funció d’església parroquial. Data de l’any 858 tot i que l’origen de l’estructura actual és del segle 12. Es conserva la planta central i es conserva l’absidiola original. Una de les peces més valuoses és la porta d’entrada que és original i just al costat s’hi troba la pica baptismal. Ara bé, els bianyencs i les bianyenques tenen una especial estima a Santa Margarida, que es pot veure a l’absis central de l’església. Serra comenta que la estàtua de Santa Margarida de Bianya prové de la cantera de Beuda. La llegenda narra la història de Santa Margarida, una noia creient que va voler dedicar la seva vida a Déu i a les seves creences. El terratinent d'on vivia la noia, es va enamorar d'ella i li va proposar matrimoni. Santa Margarida es va negar i això la va portar a passar anys tancada en una presó. Un dia, se li va aparèixer un drac i se la va menjar, però amb una creu platejada el va poder derrotar.
La nostra ruta segueix cap a l’església de Sant Salvador de Bianya. Destaca la part del darrera de l’absis on hi podem trobar unes mènsules sostingudes, originals de l’època. Les obres més importants es van fer l’any 1.911 quan l’arquitecte Rafel Masó va fer un altar major i una nova portalada d’entrada. Però una de les peces més apreciades és aquesta pica. És d'una sola peça i està discretament decorada. Servia per fer batejos d'immersió, així ho explica Anna Serra.
Aquestes són dues de les quinze esglésies romàniques de Bianya, uns exemples del patrimoni cultural i històric d’una de les valls millor conservada del país.
Notícies relacionades:
Paisatge, gastronomia i cultura es promocionen la Vall de Bianya al programa ‘País Km0′ de La Xarxa de televisions locals
El turisme ha tingut un impacte de 700 milions d’euros a la Garrotxa en deu anys