Les Planes d'Hostoles acull l'espectacle 'La bugada', dedicat a les dones, en el marc del Festival Sismògraf
L’ona expansiva del Sismògraf va arribar aquest diumenge a Les Planes d’Hostoles amb la representació d’un espectacle conduit per Labuena companyia i que portava per nom ‘La bugada’ i que neix fruit d’un taller previ que protagonitzen tot de dones voluntàries de la comarca.
L’objectiu era mostrar, a través de la dansa, el rerefons d’un fet tan habitual no fa gaires dècades a casa nostra: les dones que anaven a rentar al safareig, en el cas de Les Planes d’Hostoles el safareig de la Vedruna.
Els safarejos públics, un espai de trobada carregat de matisos. Un espai de neteja, el paper que la societat i la cultura li ha imposat a la dona durant molt temps. De neteja en tots els sentits, no només de la roba. Durant l’espectacle, que es duu a terme amb la implicació que cada persona del públic vol, s’hi poden veure moments de silenci i de solitud, mirades punyents carregades de significat. Mirades de resignació i frustració. Moments que sembla que aparentment nomes elles poden interpretar, i que mostren a partir del seu cos.
I tot d’una, moments d’alegria, de disbauxa, de deixar-se anar. De regalar-se el seu propi moment. Moment, també de treure tota la ira i tot allò que algunes d’elles porten reprimit al seu interior.
Però de cop torna la calma, justament quan comença una part més espiritual i sensorial de l’espectacle, que acaba amb un ball on tothom qui vulgui hi acaba participant.
Fins i tot, els directors de la companyia i creadors d’aquest homenatge a les dones.
Ester Forment, organització Festival Sismògraf: “Aquest any a part de l’espectacle hem ofert un taler per les dones de lles Planes i de la Vall d’en Bas, i avui en veiem el resultat aquí a Les Planes i dissabte que ve a les dotze del migdia a la Pinya.”
L’objectiu era mostrar, a través de la dansa, el rerefons d’un fet tan habitual no fa gaires dècades a casa nostra: les dones que anaven a rentar al safareig, en el cas de Les Planes d’Hostoles el safareig de la Vedruna.
Arantxa López, Labuena compañia: “No podien anar tampoc al teatre, i aquí les dones s’expliquen les seves històries, vives, amb el seu cas. Estem parlant de dones blanques i europees del 2019, això ho tenim molt clar, on som ubicades, no parlem en boc d’altre dones, d’altres temps i altres contextos.”
Els safarejos públics, un espai de trobada carregat de matisos. Un espai de neteja, el paper que la societat i la cultura li ha imposat a la dona durant molt temps. De neteja en tots els sentits, no només de la roba. Durant l’espectacle, que es duu a terme amb la implicació que cada persona del públic vol, s’hi poden veure moments de silenci i de solitud, mirades punyents carregades de significat. Mirades de resignació i frustració. Moments que sembla que aparentment nomes elles poden interpretar, i que mostren a partir del seu cos.
I tot d’una, moments d’alegria, de disbauxa, de deixar-se anar. De regalar-se el seu propi moment. Moment, també de treure tota la ira i tot allò que algunes d’elles porten reprimit al seu interior.
Però de cop torna la calma, justament quan comença una part més espiritual i sensorial de l’espectacle, que acaba amb un ball on tothom qui vulgui hi acaba participant.
Fins i tot, els directors de la companyia i creadors d’aquest homenatge a les dones.