La crisi sanitària de la COVID-19 podria canviar el model de turisme

Davant la crisi sanitària derivada de la pandèmia de la COVID-19 s'estan generant una gran quantitat d'interrogants sobre l'afectació a mitjà i a llarg termini en el sector turístic.
Segons el mateix sector, es produiran canvis socioeconòmics que tindran una incidència molt marcada sobre el turisme tal com l'havíem conegut fins fa ben poc: canvis en els patrons de mobilitat, de socialització i de consum afectaran el món dels viatges i del turisme.
Joaquim Majó, degà turisme Universitat de Girona: Comença a reduir coses, comença a ser més sensible al medi ambient, la petjada que deixa quan agafa un avió potser se la pensarà una mica més. Aquest és el canvi que farà canviar el model. Quin és el model que ens demanaran els nous turistes? Això és el que hem de pensar.
Un model de turisme que, segons el president de la Federació d’Hostaleria de Girona, no podrà ser possible.
Antoni Escudero, president de la Federació d’Hostaleria de Girona: Estem en un món d’oci, de societat, de subvenció. Els governs proposen instruccions perquè la gent treballi menys, perquè faci més oci, que viatgi més, línies aèries de baix cost... això no ho aturarà ningú, si no es canvien les polítics internacionals i nacionals, nosaltres som conillets.
Malgrat la incertesa, una de les conseqüències més probables que tindrà aquesta crisi és la del reforçament del turisme de proximitat. Davant d'aquesta situació, han sorgit posicions que diuen que s'hauria d'aprofitar l'actual moment d'aturada i frenada de l'activitat per realitzar canvis estructurals profunds en el sector.
Xavier Puig, president Parc Natural Zona Volcànica: Estem en una etapa que diríem de volatilitat. De molta improvisació i probablement sempre és dolent prendre decisions en aquest tipus d’etapes volàtils. Com a territori és molt important que puguem mantenir els criteris i el model que es portava fins ara.
La crisi sanitària, també ha propiciat uns nous els nous comportaments i una nova actitud de la demanda. La sensació de solitud, la seguretat, el contacte amb la natura i el rebuig dels espais massificats com les grans ciutats han convertit, i aquests últims mesos ho hem vist prou, amb grans massificacions als Parcs Naturals o a zones rurals.
Xavier Puig, president Parc Natural Zona Volcànica: El que ha fet la crisi de la COVID és accelerar això enormement, en el cas dels espais naturals. Que aquest serà el model que tenim ara? No. Aquesta pujada que tenim sobtada, penso sincerament que no es mantindrà. L’entenc en termes que la gent té necessitat de sortir, venim d’uns mesos de confinament i que precisament això ha llençat el pèndol a l’altre banda.
A aquest nou turista però, segons Turisme Garrotxa, amb una gran xarxa a través de les oficines de turisme i guies especialitzats pot arribar a conscienciar-se pel medi natural que l’envolta i, al final, aconseguir l’equilibri entre el dret al gaudi de la ciutadania i el dret a protegir la natura.
Segons el mateix sector, es produiran canvis socioeconòmics que tindran una incidència molt marcada sobre el turisme tal com l'havíem conegut fins fa ben poc: canvis en els patrons de mobilitat, de socialització i de consum afectaran el món dels viatges i del turisme.
Joaquim Majó, degà turisme Universitat de Girona: Comença a reduir coses, comença a ser més sensible al medi ambient, la petjada que deixa quan agafa un avió potser se la pensarà una mica més. Aquest és el canvi que farà canviar el model. Quin és el model que ens demanaran els nous turistes? Això és el que hem de pensar.
Un model de turisme que, segons el president de la Federació d’Hostaleria de Girona, no podrà ser possible.
Antoni Escudero, president de la Federació d’Hostaleria de Girona: Estem en un món d’oci, de societat, de subvenció. Els governs proposen instruccions perquè la gent treballi menys, perquè faci més oci, que viatgi més, línies aèries de baix cost... això no ho aturarà ningú, si no es canvien les polítics internacionals i nacionals, nosaltres som conillets.
Malgrat la incertesa, una de les conseqüències més probables que tindrà aquesta crisi és la del reforçament del turisme de proximitat. Davant d'aquesta situació, han sorgit posicions que diuen que s'hauria d'aprofitar l'actual moment d'aturada i frenada de l'activitat per realitzar canvis estructurals profunds en el sector.
Xavier Puig, president Parc Natural Zona Volcànica: Estem en una etapa que diríem de volatilitat. De molta improvisació i probablement sempre és dolent prendre decisions en aquest tipus d’etapes volàtils. Com a territori és molt important que puguem mantenir els criteris i el model que es portava fins ara.
La crisi sanitària, també ha propiciat uns nous els nous comportaments i una nova actitud de la demanda. La sensació de solitud, la seguretat, el contacte amb la natura i el rebuig dels espais massificats com les grans ciutats han convertit, i aquests últims mesos ho hem vist prou, amb grans massificacions als Parcs Naturals o a zones rurals.
Xavier Puig, president Parc Natural Zona Volcànica: El que ha fet la crisi de la COVID és accelerar això enormement, en el cas dels espais naturals. Que aquest serà el model que tenim ara? No. Aquesta pujada que tenim sobtada, penso sincerament que no es mantindrà. L’entenc en termes que la gent té necessitat de sortir, venim d’uns mesos de confinament i que precisament això ha llençat el pèndol a l’altre banda.
A aquest nou turista però, segons Turisme Garrotxa, amb una gran xarxa a través de les oficines de turisme i guies especialitzats pot arribar a conscienciar-se pel medi natural que l’envolta i, al final, aconseguir l’equilibri entre el dret al gaudi de la ciutadania i el dret a protegir la natura.
