L'homenatge a l'exalcalde de Santa Pau Joan Pinsach, afusellat fa 80 anys pel règim franquista, va ser el primer pas d'un projecte de recerca que vol treure de l'oblit part de la història recent del país i els garrotxins que la van viure. Primer van ser les víctimes del franquisme i ara, un grup de persones està treballant per seguir la pista d'aquells que van patir l'horror dels camps nazis, començant pels santapauencs Lluís Masó, Jaume Pujolàs i Miquel Clavaguera. S'hi han implicat Mercè Casademont i Cristina Capó, professora de filosofia i regidora de l'ajuntament de Santa Pau i l'historiador local Albert Planas, amb la col·laboració del periodista David Fernández.

Cris Capó, Regidora Ajuntament Santa Pau: En vam trobar, el juliol de 2019, que l'estat espanyol publica al BOE els noms de les persones que van estar als camps de concentració nazis. Hi havia estudis que així ho indicaven però...

Després que s'hagués d'anul·lar al mes de maig, aquest diumenge a les sis de la tarda, el centre cívic de Santa Pau acollirà un homenatge a aquests tres veïns, amb la participació dels seus familiars i diferents veus expertes. Durant l'acte, que es podrà seguir per streaming al canal de Youtube de l'ajuntament, també es presentarà el projecte de recerca que va començar amb 'els tres de Santa Pau' però ja s'ha ampliat a tota la comarca.

Cris Capó, Regidora Ajuntament Santa Pau: Tots els pobles de la Garrotxa tenen algun deportat. El dia que em vaig adonar que havíem de posar-nos a treballar ja, va ser el dia que vaig trucar a un ajuntament i quan vaig parlar amb l'alcalde i un historiador local, em van dir que no hi havia deportats. I vaig dir-me, no pot ser!

Segons els resultats de la recerca, que encara continua, almenys una trentena de garrotxins van ser deportats a camps nazis.