Mor Joaquim Soy 'El Nardo', el torero d'Olot, als 97 anys d'edat
Olot s'ha quedat el seu torero, 'El Nardo', que ha mort aquest divendres als 97 anys d'edat. Nascut a Olot el 1924, en Joaquim Soy ha estat sempre un personatge entranyable que ha defensat la tauromàquia fins els seus últims dies. El nom li ve perquè de jove va ser representant comercial i jardiner, i plantava nards.
Fill d'un serrador i una mestressa de casa sempre reconeixia que la seva infantesa havia estat difícil i explicava que "havia crescut enmig de la misèria". La devoció pels toros li venia de petit, quan amb només set anys ja anava a la plaça de toros fins que li van regalar unes banyes i es va fer un toro amb dos llistons.
Des del 1955 fins al 1961 havia acumulat al voltant de 10 curses de braus. De fet, ell mai havia torejat braus sinó jònecs. 'El Nardo' quedarà en el record de la gent d'Olot i la Garrotxa per diversos dels seus actes però, sobretot, pel pasdoble que li va escriure el mestre Francesc Casanovas amb lletra de Joan Casulà.
A la plaça es defensava bé i explicava que només l'havia enxampat en una ocasió un jònec, que el va rebolcar i el va deixar amb l'orella penjant. Però 12 punts d'infermeria ho van solucionar tot i va tornar a 'la faena'. I és que en Joaquim Soy era, sobretot, tossut. Es va emmirallar sempre amb el torero Juan Belmonte.
L'escriptora i gestora cultural Natàlia Molero, qui va ser del 2011 al 2015 la directora de la Casa de Cultura de Girona i prèviament directora dels serveis territorials de Cultural i directora de la Filmoteca, va escriure les memòries de Joaquim Soy i que es recullen al llibre 'Nardo. Un torero d'Olot'.
Al Nardo li encantava explicar la seva vida, les històries viscudes i les aventures, però sempre tenia paraules cap a la seva dona, la Maria Rosa Soler. Junts van donar les accions que tenien de la plaça de Braus d'Olot a l'Ajuntament de la ciutat, uns títols que dataven del 1994, quan en Joaquim Soy actuava de representant dels propietaris.
No és la única donació que va fer la parella. El 2003 va entregar prop de 20 cartells que dataven d'entre el 1928 i el 1999 i diversos programes de mà editats des dels anys 30 fins el 1991. Ho va fer perquè, quan marxés, Olot el continués recordant.
Fill d'un serrador i una mestressa de casa sempre reconeixia que la seva infantesa havia estat difícil i explicava que "havia crescut enmig de la misèria". La devoció pels toros li venia de petit, quan amb només set anys ja anava a la plaça de toros fins que li van regalar unes banyes i es va fer un toro amb dos llistons.
Des del 1955 fins al 1961 havia acumulat al voltant de 10 curses de braus. De fet, ell mai havia torejat braus sinó jònecs. 'El Nardo' quedarà en el record de la gent d'Olot i la Garrotxa per diversos dels seus actes però, sobretot, pel pasdoble que li va escriure el mestre Francesc Casanovas amb lletra de Joan Casulà.A la plaça es defensava bé i explicava que només l'havia enxampat en una ocasió un jònec, que el va rebolcar i el va deixar amb l'orella penjant. Però 12 punts d'infermeria ho van solucionar tot i va tornar a 'la faena'. I és que en Joaquim Soy era, sobretot, tossut. Es va emmirallar sempre amb el torero Juan Belmonte.
L'escriptora i gestora cultural Natàlia Molero, qui va ser del 2011 al 2015 la directora de la Casa de Cultura de Girona i prèviament directora dels serveis territorials de Cultural i directora de la Filmoteca, va escriure les memòries de Joaquim Soy i que es recullen al llibre 'Nardo. Un torero d'Olot'.
Al Nardo li encantava explicar la seva vida, les històries viscudes i les aventures, però sempre tenia paraules cap a la seva dona, la Maria Rosa Soler. Junts van donar les accions que tenien de la plaça de Braus d'Olot a l'Ajuntament de la ciutat, uns títols que dataven del 1994, quan en Joaquim Soy actuava de representant dels propietaris.No és la única donació que va fer la parella. El 2003 va entregar prop de 20 cartells que dataven d'entre el 1928 i el 1999 i diversos programes de mà editats des dels anys 30 fins el 1991. Ho va fer perquè, quan marxés, Olot el continués recordant.