Als seus més de 90 anys Antoni Vila Casas segueix marcant-se projectes, sempre relacionats amb l’art i amb la promoció d’artistes que ho necessiten. És un home de poques paraules i encara menys d’entrevistes. Li agrada treballar silenciosament. D’aquestes poques concessions una d’elles ha estat per Olot Televisió. Li vam poder fer coincidint la mostra que s’acaba d’inaugurar a Olot amb obres del fons de la seva fundació. Una conversa íntima sota la supervisió d’uns testimonis d’excepció; la faràndula d’Olot.


 

La faràndula d’Olot que s’exposa al Museu d’Olot va ser la fidel espectadora de la conversa i per donar fe de la visita d’Antoni Vila Casas...

Jo faig dues coses dins el món de l’art, a part de comprar el què m’agrada, és promoure les trajectòries d’artistes que han sigut important i que en aquest moment no se’ls recorda o persones que comencen, i que vertaderament necessiten una empenta i que se’ls hi ha de fer exposicions perquè se’ls conegui.

Aquesta és la vida d’Antoni Vila Casas. Als seus 90 anys és el fundador de la fundació que porta els seus dos cognoms. Aquests dies la institució que lidera exposa a Olot, a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa i al Museu dels Sants. D’aquí ve la visita que ha fet a Olot, acompanyat de l’alcalde de la ciutat.

Concedeix poques entrevistes, aquesta és la segona que respondrà aquest any i possiblement cap més. Ens parla de la seva trajectòria, una vida a la indústria farmacèutica fins que...

Va arribar un moment, quan vaig agafar el càncer, que vaig decidir plegar l’activitat sanitària i llavors em vaig dedicar a l’activitat artística. Vertaderament em plau molt i em manté ben en forma. Almenys m’ajuda a pensar, a entendre les coses a mirar altres coses amb altres punts de vista”

La capital de la Garrotxa guarda aquests dies algunes de les obres d’art contemporani que té el fons de la fundació. Concretament la de Mayte Vieta, a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa, i la de diversos artistes al Museu dels Sants. Una simbiosi entre l’art sacre i l’art actual que s’han contraposat expressament per despertar consciències...

És un contrast però vertaderament és bonic veure un art sacre, que és seriós, amb coses que són actuals. Hi ha sales que són meravelloses. Aquesta comparació entre lo antic i lo nou és bonic de fer i dona visibilitat a coses que sense tenir ni estar pensat per lo que està pensat, dialoga perfectament. Perquè el diàleg i la comparació és una de les coses que vol la fundació quan fer una exposició.

Una mostra que comença ara i que vol representar els set pecats capitals, començant per la supèrbia i continuant, el proper desembre, amb la ira. Què en pensa un home de llarg recorregut com Antoni Vila Casas sobre els pecats capitals?

De pecats capitals n’hi ha molts. Quan fem una sincronia amb un altre pecat capital no sé si tindré obra. Quan toquem la ira o la luxúria... bé, no sé si la luxúria és un pecat capital. A vegades és un plaer, però pecat no sé si mereix ser-ho....

Antoni Vila Casas és un home d’una riquesa sense gaires precedents. Amb un fons d’uns 800 quadres, a casa seva en té un centenar, li agrada anar d’un costat a l’altre observant i, si s’escau, comprant obra. Feia temps que Vila Casas no venia a Olot i durant l’entrevista recorda quan ho havia fet...

Sempre que havia vingut a Olot passa per aquella carretera que sempre estava en obres, t’hi jugaves la vida. Aquest aïllament va fer que Olot no marxés d’aquí. Així com Manresa, Terrassa i Sabadell se’n van anar a Barcelona aquí a Olot hi ha empreses importants. És una ciutat important. No havia vist mai un escorxador tant maco com el d’Olot, és preciós, no n’havia vist mai cap. A Olot tot és preciós.

Amb una mica més de 90 anys Antoni Vila Casas no para de pensar nous projectes, que el mantenen amb plena forma.

Al metge sempre l’hi dic que tinc que viure quatre anys més perquè tinc tres coses que em fan molta il·lusió. Són tres exposicions que em fa molta il·lusió fer-les. No te les diré perquè si ho dic igual el director d’art me les tombaria...