Tommy Robredo: "Sempre havia tingut molta il·lusió per anar a uns JJOO. Hi he conegut a molta gent. Recordo entrenar amb en Chema Martínez a Pequín i jo traient la llengua"
Tommy Robredo és dels que com a primer record olímpic tenen els Jocs de Barcelona 92. El tennista garrotxí va brillar al circuit ATP a la primera dècada dels 2000, situant-se entre els millors del món, i guanyant títols de molt prestigi, com el Masters 1.000 d’Hamburg. Pel tennis, igual que pel golf i altres esports, els Jocs Olímpics mai han sigut la competició principal i per a molts esportistes està en segon pla. Ara bé, per a alguns esportistes, com és el cas d'en Tommy, anar a uns jocs ha estat també una il·lusió personal.
Tommy Robredo, tennista professional: El fet de guanyar un Wimbledon o un Garros té molt pes. Per diners o per reconeixement, preferim guanyar uns Grand Slam que uns Jocs. Però sí que és cert que una olimpíada té un valor especial, però cada jugador ho veu diferent. Ara, en el meu cas, sempre havia tingut molta il·lusió d’anar a uns JJOO.
Robredo va anar a Atenes 2004 amb 22 anys. Va estar a un pas d’arribar als Quarts de final a l’individual i va jugar el dobles amb Feliciano López. A Pequín 2008, amb 26 anys, hi va anar amb més experiència. Va perdre amb l’italià Seppi a la primera ronda en un partit molt apretat i va jugar el dobles amb Rafael Nadal. El que més s’enduu, però, en Tommy dels Jocs són totes les coneixences que hi ha fet.
Tommy Robredo, tennista professional: Són experiències inoblidables. A les primeres jo era més joves i anaves més cohibit, i vas coneixent tot com va. Però a les segones ja coneixia a molta més gent. El fet d’haver-hi pogut ser i d’haver pogut conèixer gent, com de contenta està la gent quan guanya una medalla, la preparació dels esportistes que només es preparen pels JJOO...
A part de conèixer-hi gent, però, els Jocs també permeten entrenar amb esportistes d’altres disciplines. A Pequín, Tommy Robredo va patir de valent per seguir a un dels millors maratonians que ha tingut mai Espanya: Chema Martínez.
Tommy Robredo, tennista professional: Recordo que vaig arribar a Pequin, un parell de dies abans amb en rafa Nadal , i vaig anar a córrer, a entrenar una mica amb en Chema Martínez, el maratonià. I jo treia la llengua per fer 5 o 6 quilòmetres, amb el ritme que portàvem. I un cop acabat ell em va dir:”Doncs, vinga, que vagi bé, ara me’n vaig a entrenar jo”.
Són imatges i records d’uns dies inoblidables per un tennista acostumat a anar cada setmana a competir a un indret diferent. Però segurament cap tant especial com uns Jocs Olímpics.
Poden recuperar l'entrevista completa a https://olottv.alacarta.cat/la-banqueta/capitol/edicio-del-8-agost-2021
Foto: Tommy Robredo
Tommy Robredo, tennista professional: El fet de guanyar un Wimbledon o un Garros té molt pes. Per diners o per reconeixement, preferim guanyar uns Grand Slam que uns Jocs. Però sí que és cert que una olimpíada té un valor especial, però cada jugador ho veu diferent. Ara, en el meu cas, sempre havia tingut molta il·lusió d’anar a uns JJOO.
Robredo va anar a Atenes 2004 amb 22 anys. Va estar a un pas d’arribar als Quarts de final a l’individual i va jugar el dobles amb Feliciano López. A Pequín 2008, amb 26 anys, hi va anar amb més experiència. Va perdre amb l’italià Seppi a la primera ronda en un partit molt apretat i va jugar el dobles amb Rafael Nadal. El que més s’enduu, però, en Tommy dels Jocs són totes les coneixences que hi ha fet.
Tommy Robredo, tennista professional: Són experiències inoblidables. A les primeres jo era més joves i anaves més cohibit, i vas coneixent tot com va. Però a les segones ja coneixia a molta més gent. El fet d’haver-hi pogut ser i d’haver pogut conèixer gent, com de contenta està la gent quan guanya una medalla, la preparació dels esportistes que només es preparen pels JJOO...
A part de conèixer-hi gent, però, els Jocs també permeten entrenar amb esportistes d’altres disciplines. A Pequín, Tommy Robredo va patir de valent per seguir a un dels millors maratonians que ha tingut mai Espanya: Chema Martínez.
Tommy Robredo, tennista professional: Recordo que vaig arribar a Pequin, un parell de dies abans amb en rafa Nadal , i vaig anar a córrer, a entrenar una mica amb en Chema Martínez, el maratonià. I jo treia la llengua per fer 5 o 6 quilòmetres, amb el ritme que portàvem. I un cop acabat ell em va dir:”Doncs, vinga, que vagi bé, ara me’n vaig a entrenar jo”.
Són imatges i records d’uns dies inoblidables per un tennista acostumat a anar cada setmana a competir a un indret diferent. Però segurament cap tant especial com uns Jocs Olímpics.
Poden recuperar l'entrevista completa a https://olottv.alacarta.cat/la-banqueta/capitol/edicio-del-8-agost-2021
Foto: Tommy Robredo