La FCF espera que en menys de dos anys el camp de gespa de Castellfollit sigui una realitat

Garrotxa

Castellfollit segueix lluitant perquè un dia el camp de futbol de sorra passi a ser de gespa. El principal problema és que el camp no és municipal, és una propietat privada, i això dificulta l’obtenció de subvencions.


L’ajuntament és qui es fa càrrec de pagar el lloguer. Un any més la Unió Esportiva Castellfollit ha dut a terme el Torneig de la Cinglera, de futbol formatiu, que entre els diversos objectius que persegueix, hi ha el de fer-se visible davant aquesta problemàtica.

Miquel Andújar, president UE Castellfollit: De totes maneres estem lluitant, des de fa anys, i no pararem fins que tinguem el camp de gespa.

Miquel Reverter, alcalde de Castellfollit de la Roca: Normalment les administracions no subvencionen millores en propietats privades i aquí estem intentant esquivar aquest escull. No és impossible, però és difícil, però potser via cessió o alguna cosa podem trobar la formula. Ara, nosaltres seguim treballant per aquest objectiu del camp de gespa.

Jordi Bonet, vicepresident FCF: A veure si abans d’un parell d’anys, quan abans millor, amb l’ajuda federativa o institucional, de tothom, la temporada que ve o l’altar puguem venir a veure aquest torneig sobre gespa natural, que és el que es mereix el club i el poble.

Esportivament, el torneig d’engany tenia dues novetats: s’ampliava de categories i es duia a terme en dos dies. El Calldetenes es va imposar en prebenjamins i l’Olot en benjamins i alevins. En total hi van participar 24 equips. Precisament, com més equips vinguin, més persones es sensibilitzen, també, amb les condicions que han de jugar a futbol els diversos equips de la Unió Esportiva Castellfollit.

Ivo Pujiula, entrenador aleví UE Castellfollit: És un torneig que fa molta il·lusió als nens i fa que molts clubs que no han vingut mai a jugar aquí, es fiquin a la pell de com hem de jugar nosaltres.

Sigui com sigui, tots esperen trobar una solució, perquè els futurs Tornejos de la Cinglera siguin, ja, sobre gespa i no sobre sorra.