Jordi Feu, sociòleg: "Els infants viuen el canvi d'hora d’una manera més intensa i el període per acostumar-s'hi és més llarg que en el cas dels adults"
Amb l’arribada de la tardor, torna el canvi d’hora del 2021. És a l’octubre i és segurament el canvi d’hora que més dur de portar es fa, perquè perdrem molta llum solar a les tardes en passar a l’horari d’hivern.
La nit de dissabte 30 d’octubre a diumenge 31 d’octubre s’haurà d’endarrerir el rellotge una hora per adaptar-nos a l’horari d’hivern. En concret, a les tres de la matinada passaran a ser les dues. El nou horari es mantindrà fins al març de 2022.
Jordi Feu, sociòleg i professor de la Universitat de Girona: ”El canvi més gran és a les rutines de la població, rutines que no només fan referència a l’hora de dormir o aixecar-se sinó tot allò que va engranat a la vida quotidiana (hores dels àpats, trobades, etc.) Això afecta a tota la societat en general, però hi ha una població altament sensible que són els infants. Aquest canvi el viuen d’una manera més intensa i sobretot, el període per acostumar-se, generalment és més llarg que pas en al cas dels adults.
Amb aquest canvi d’horari, la sensació serà de tenir menys hores de sol al dia. A primera hora del matí hi haurà més llum solar, però a la tarda enfosquirà més aviat: es calcula que el sol sortirà entre les 8 i 2/4 de 9 i es pondrà entre 2/4 de 6 i les 6.
Aquest canvi d’horari d’hivern sempre es fa l’últim diumenge d’octubre i s’aplica a tots els països membres de la Unió Europea amb l’objectiu d’aprofitar les hores de llum natural i així aconseguir un estalvi energètic. Aquesta costum d’avançar i endarrerir el rellotge es va començar a utilitzar de forma generalitzada l’any 1973, després de la primera crisi del petroli, precisament per les mateixes raons que ara, aprofitar millor les hores de llum i consumir menys electricitat.
Jordi Feu, sociòleg i professor de la Universitat de Girona: “En el cas de Catalunya i per extensió també d’Espanya, si que és veritat que estem acostumats a fer les coses bastant tardanament. Jo crec que això ens convida a repensar l’horari que tenim. Fa molt temps, i a Catalunya de manera particular, que s’està parlant de la Reforma horària, però no per dir si hem de canviar l’horari o no que al cap i a la fi a això ens acabem acostumant, sinó per abordar el debat real. A quina hora comencem a treballar? A quina comencem l’escola? A quina hora acabem de treballar i fem vida familiar o comunitària? Això és el gran debat que, movent una hora per davant o per darrera continuem sense afrontar i el tenim damunt la taula. Aquesta és, de fons, la gran qüestió.
Serà aquest, l’últim canvi d’hora? El Govern espanyol i la Comissió Europea segueixen estudiant els efectes de suspendre el canvi d’hora d’hivern i de primavera i mantenir els rellotges igual durant tot l’any. El comitè d’experts que van nomenar per aquesta tasca preveia arribar a un consens aquest 2021, però la pandèmia i la falta de consens retardarà la decisió. Tenen sobre la taula el dilema de si s’aboleixen els canvis d’hora i, si és així, quin horari es fixarà per a casa nostra, el d’hivern o el d’estiu.
Jordi Feu, sociòleg i professor de la Universitat de Girona: “Quan es fa el canvi, al cap i a la fi, tots ens acabem acostumant tard o d’hora. La gran pregunta és: és necessari això, en el món d’avui al segle XXI, amb els mitjans que tenim, amb la vida quotidiana com la tenim organitzada? Probablement en podríem prescindir. En canvi la qüestió de fons, de si tenim un horari més europeu en tots els sentits i més global, és una qüestió que continua deixant-se i que segurament afectaria i molt a la qualitat de vida de les persones.”
La nit de dissabte 30 d’octubre a diumenge 31 d’octubre s’haurà d’endarrerir el rellotge una hora per adaptar-nos a l’horari d’hivern. En concret, a les tres de la matinada passaran a ser les dues. El nou horari es mantindrà fins al març de 2022.
Jordi Feu, sociòleg i professor de la Universitat de Girona: ”El canvi més gran és a les rutines de la població, rutines que no només fan referència a l’hora de dormir o aixecar-se sinó tot allò que va engranat a la vida quotidiana (hores dels àpats, trobades, etc.) Això afecta a tota la societat en general, però hi ha una població altament sensible que són els infants. Aquest canvi el viuen d’una manera més intensa i sobretot, el període per acostumar-se, generalment és més llarg que pas en al cas dels adults.
Amb aquest canvi d’horari, la sensació serà de tenir menys hores de sol al dia. A primera hora del matí hi haurà més llum solar, però a la tarda enfosquirà més aviat: es calcula que el sol sortirà entre les 8 i 2/4 de 9 i es pondrà entre 2/4 de 6 i les 6.
Aquest canvi d’horari d’hivern sempre es fa l’últim diumenge d’octubre i s’aplica a tots els països membres de la Unió Europea amb l’objectiu d’aprofitar les hores de llum natural i així aconseguir un estalvi energètic. Aquesta costum d’avançar i endarrerir el rellotge es va començar a utilitzar de forma generalitzada l’any 1973, després de la primera crisi del petroli, precisament per les mateixes raons que ara, aprofitar millor les hores de llum i consumir menys electricitat.
Jordi Feu, sociòleg i professor de la Universitat de Girona: “En el cas de Catalunya i per extensió també d’Espanya, si que és veritat que estem acostumats a fer les coses bastant tardanament. Jo crec que això ens convida a repensar l’horari que tenim. Fa molt temps, i a Catalunya de manera particular, que s’està parlant de la Reforma horària, però no per dir si hem de canviar l’horari o no que al cap i a la fi a això ens acabem acostumant, sinó per abordar el debat real. A quina hora comencem a treballar? A quina comencem l’escola? A quina hora acabem de treballar i fem vida familiar o comunitària? Això és el gran debat que, movent una hora per davant o per darrera continuem sense afrontar i el tenim damunt la taula. Aquesta és, de fons, la gran qüestió.
Serà aquest, l’últim canvi d’hora? El Govern espanyol i la Comissió Europea segueixen estudiant els efectes de suspendre el canvi d’hora d’hivern i de primavera i mantenir els rellotges igual durant tot l’any. El comitè d’experts que van nomenar per aquesta tasca preveia arribar a un consens aquest 2021, però la pandèmia i la falta de consens retardarà la decisió. Tenen sobre la taula el dilema de si s’aboleixen els canvis d’hora i, si és així, quin horari es fixarà per a casa nostra, el d’hivern o el d’estiu.
Jordi Feu, sociòleg i professor de la Universitat de Girona: “Quan es fa el canvi, al cap i a la fi, tots ens acabem acostumant tard o d’hora. La gran pregunta és: és necessari això, en el món d’avui al segle XXI, amb els mitjans que tenim, amb la vida quotidiana com la tenim organitzada? Probablement en podríem prescindir. En canvi la qüestió de fons, de si tenim un horari més europeu en tots els sentits i més global, és una qüestió que continua deixant-se i que segurament afectaria i molt a la qualitat de vida de les persones.”