Quima Casas ja ha aconseguit el que volia: completar la marató número 160
Quima Casas, atleta del Terra de Volcans: [19-3-2021] La meva il·lusió és tornar a fer una altra marató. A on serà i quan serà, no ho se, però la tinc al cap. Estic a la 159 i el 9 no ‘agrada, he de passar al 60.
Això és el que ens deia fa vuit mesos Quima Casas, quan es complia un any de l’esclat de la pandèmia de Coronavirus. Aquest passat cap de setmana va tornar a fer una marató i ho va fer a Barcelona, on més li agrada.
Quima Casas, atleta Terra de Volcans: la Marató de Barcelona és molt especial perquè la gent em coneix molt, l’he guanyat tres anys (1980, 1985 i 1987) i molta gent em coneix i m’anima.
A més a més, la Quima va poder aconseguir el gran objectiu que es proposava: completar la marató número 160. Sí, sí, 160, ho han llegit bé! Ella mateixa assegura que tenia previst disputar-la, però 15 dies abans li va arribar una invitació per part de l’organització i no va saber dir que no. Hi va anar menys preparada que en d’altres ocasions, però va ser capaç de completar-la amb cinc hores i va arribar segona de la seva categoria.
Quima Casas, atleta Terra de Volcans: La veritat és que em va faltar una mica d’entrenament, i fer alguna tirada llarga de quilòmetres. En vaig fer una un dia i se’n necessiten unes quantes. Pe`ro vaig córrer bé, em vaig sentir bé i estic satisfeta d’haver-hi anat i haver-la completat.
La Quima va córrer acompanyada per dos atletes més del terra de Volcans: Adrià Duran, que feia el seu debut a l’especialitat i Dani Duran, que va fer una mica de llebre per la Quima. Sobre com es troba físicament un parell de dies després d’haver corregut 42 quilòmetres, assegura sentir-se millor que en d’altres ocasions: una mica de mal als peus i als quàdriceps.
Quima Casas, atleta Terra de Volcans: Quan acabes una marató estàs feta pols, però mica en mica et vas recuperant, et dutxes, fas un bon dinar. I ja et vas recuperant poc a poc.
Ara, no s’enganyin. El dilluns mateix, la Quima va sortir a caminar i ahir a la tarda a córrer una mica i tot, a banda de fer gimnàs. I poc se’n parla de l’edat... la Quima té 70 anys.
Quima Casas, atleta Terra de Volcans: A l’edat que jo tinc em sento perfecte. I faig de tot eh!
I un cop feta la marató 160. Ara què? A per la 161?
Quima Casas, atleta Terra de Volcans: Ara la primera setmana d’abril es fa la Marató de Barcelona de cada any, i ja l’altre dia em van dir si vindria, no vindria... I bé, jo no vull dir res, perquè si ara hi torno, faria la 161 i estaria obligada a fer-ne alguna altra. Així que ja veurem, sobre la marxa decidir. Ara faré alguna cursa més curta i la resta ja es veurà.
I és que a la Quima no li agraden els número imparells. En tot cas, decideixi el que decideixi, Quima Casas és història d’aquest esport.
Això és el que ens deia fa vuit mesos Quima Casas, quan es complia un any de l’esclat de la pandèmia de Coronavirus. Aquest passat cap de setmana va tornar a fer una marató i ho va fer a Barcelona, on més li agrada.
Quima Casas, atleta Terra de Volcans: la Marató de Barcelona és molt especial perquè la gent em coneix molt, l’he guanyat tres anys (1980, 1985 i 1987) i molta gent em coneix i m’anima.
A més a més, la Quima va poder aconseguir el gran objectiu que es proposava: completar la marató número 160. Sí, sí, 160, ho han llegit bé! Ella mateixa assegura que tenia previst disputar-la, però 15 dies abans li va arribar una invitació per part de l’organització i no va saber dir que no. Hi va anar menys preparada que en d’altres ocasions, però va ser capaç de completar-la amb cinc hores i va arribar segona de la seva categoria.
Quima Casas, atleta Terra de Volcans: La veritat és que em va faltar una mica d’entrenament, i fer alguna tirada llarga de quilòmetres. En vaig fer una un dia i se’n necessiten unes quantes. Pe`ro vaig córrer bé, em vaig sentir bé i estic satisfeta d’haver-hi anat i haver-la completat.
La Quima va córrer acompanyada per dos atletes més del terra de Volcans: Adrià Duran, que feia el seu debut a l’especialitat i Dani Duran, que va fer una mica de llebre per la Quima. Sobre com es troba físicament un parell de dies després d’haver corregut 42 quilòmetres, assegura sentir-se millor que en d’altres ocasions: una mica de mal als peus i als quàdriceps.
Quima Casas, atleta Terra de Volcans: Quan acabes una marató estàs feta pols, però mica en mica et vas recuperant, et dutxes, fas un bon dinar. I ja et vas recuperant poc a poc.
Ara, no s’enganyin. El dilluns mateix, la Quima va sortir a caminar i ahir a la tarda a córrer una mica i tot, a banda de fer gimnàs. I poc se’n parla de l’edat... la Quima té 70 anys.
Quima Casas, atleta Terra de Volcans: A l’edat que jo tinc em sento perfecte. I faig de tot eh!
I un cop feta la marató 160. Ara què? A per la 161?
Quima Casas, atleta Terra de Volcans: Ara la primera setmana d’abril es fa la Marató de Barcelona de cada any, i ja l’altre dia em van dir si vindria, no vindria... I bé, jo no vull dir res, perquè si ara hi torno, faria la 161 i estaria obligada a fer-ne alguna altra. Així que ja veurem, sobre la marxa decidir. Ara faré alguna cursa més curta i la resta ja es veurà.
I és que a la Quima no li agraden els número imparells. En tot cas, decideixi el que decideixi, Quima Casas és història d’aquest esport.