Fa dos mesos i mig la vida de Ferran va canviar per complet. Amb 27 anys, sempre havia fet esport: futbol, esquí, anar amb bici... Sempre havia passat totes les revisions mèdiques i mai havia tingut cap problema cardíac. Mai, fins el 12 d’octubre d’aquest any, quan va patir fins cinc aturades cardíaques durant un partit de futbol.


En Ferran no se’n recorda de res d’aquell dia, ni del que va fer el dia anterior. Li van explicar que dues infermeres van córrer ràpidament a socorre’l. I que de seguida els seus companys van anar a buscar el desfibril·lador que li va salvar la vida al casal d’avis del poble; que va ser traslladat amb helicòpter a l’Hospital Trueta de Girona i que fins al cap d’uns dies no va tornar a recuperar la consciència. A partir d’aquí va començar la recuperació, que va passar per posar-li un aparell al cor que actua com un desfibril·lador de manera automàtica.

Ferran Duran, jugador CE Maià: Un cop em van posar el desfibril·lador al cor, vaig tenir la mala notícia el dia que m’havien de treure els punts, ja que deien que se m’havia mogut. I em van haver de tornar operar. La mala notícia més grossa va ser quan em van dir que no podria fer esport mai més.

És difícil trobar una explicació a com una persona sana i esportista li pot passar una cosa d’aquestes. En el cas d’en Ferran, la causa són unes ferides que té al cor. No li van saber veure fàcilment els metges, i és que ho van detectar un cop feta la ressonància de contrast.

Ferran Duran, jugador CE Maià: Pot ser que les tingui de tota la vida o que m’apareguessin d’un refredat agafat quan era petit. I pot ser que el que meva passar em passés o que no em passés mai.

En Ferran està tornant dia a dia a la normalitat. Sap que haurà de trobar altres aficions més enllà de l’esport. A partir del gener podrà tornar a la feina, a una fàbrica de Besalú. Durant tot aquest temps ha viscut el procés de conèixer el passat i parlar amb les persones que van viure aquells moments al costat seu, com per exemple els seus companys d’equip.

Ferran Duran, jugador CE Maià: Al principi, quan en parlava amb els de l’equip, era difícil. Era difícil venir al camp, fins i tot pel meu germà,que juga amb mi. Sempre ens venia la imatge d’aquell dia. I ell va estar 3 setmanes i un mes sense jugar. Ha estat dur, tot plegat, la veritat.

2021 ha estat per en Ferran un any d’aprenentatges. El que va viure li ha fet veure les coses d’una altra manera.

Ferran Duran, jugador CE Maià: Sobretot a no preocupar-me gaire del que s’ha de fer demà. Fer el que es pugui fer el dia a dia i no preocupar-me per gaires coses, la veritat.

Malgrat tot el que pugui passar, ell mateix recomana a la gent viure la vida d’alguna manera. Sobretot viure-la.

Ferran Duran, jugador CE Maià: Sobretot ara amb tot això de la pandèmia, que tothom està molt preocupat. Doncs bé, seny, però s’ha de mirar de gaudir una mica dintre del que es pugui.

Durant tot aquest temps en Ferran ha estat homenatjat en diversos partits, inclòs per la Federació Catalana de Futbol. Pel que fa al Club Esportiu Maià, veu els seus companys cada cop més units; assegura que són cada cop més una pinya, potser per això han aconseguit, ja, guanyar a la lliga. Dintre de tot en Ferran està satisfet que, gràcies al que li ha passat, a dia d’avui hi ha més desfibril·ladors als camps de futbol d’arreu.

Ferran Duran, jugador CE Maià: Per mi el més positiu d’això que m’ha passat, és que molts equips de 3a i 4a Catalana estan aprofitant per posar més desfibril·ladors als camps de futbol. Si ha servit per això, doncs me n’alegro.