El Pla Estratègic Fem Garrotxa comença a caminar després d'un any i mig de treball i més de 6.500 persones implicades
El Pla Estratègic de la Garrotxa fins al 2030, sorgit d’un procés participatiu d’un any i mig i la participació de més de 6.500 persones, no és un pla estratègic convencional.
No és un compendi d’accions predefinides per uns experts perquè l’administració ho dugui a terme en els propers vuit anys, sinó una sèrie d’objectius per assolir el tipus de comarca que volen els garrotxins i les garrotxines. El pla ha fixat 21 objectius, entre els quals es troben el manteniment de la biodiversitat i l’equilibri territorial de la comarca; que no hi hagi treballadors pobres i que les cotes d’igualtat social siguin al màxim d’homogènies, o una indústria més diversificada que no depengui tant d’un sol model. A partir d’aquí, de la sessió d’ahir, que va durar dues hores, n’havien de començar a sortir les persones compromeses i les prioritats d’acció per fer-ho possible. La metodologia ha canviat per adequar-se als nous temps. Aquí, els ciutadans tenen la mateixa responsabilitat que els governants.
Francesc Canalias, membre de la comissió de coordinació del pla Fem Garrotxa: "En el fons, és un canvi en el model de governança. El que de veritat ens està dient la gent és que ja en té prou d'anar a votar un cop cada quatre anys, no és suficient. És una nova manera d'organitzar-nos i de treballar de manera compartida, col·laborativa i, sobretot, amb confiança mútua. Ens haurem de mirar al mirall i dir-bnos si estem fent allò que havíem previst fer o no ho estem fent. Aquí no n'hi ha prou de venir i llançar idees. D'acord, però fem-ho, posat-hi, posem-nos-hi tots. El futur, que porta reptes molt complexos i molt transversals, no es pot afrontar com hem afrontat fins avui la realitat, on cadascú anava a la seva, no. Ho ho fem conjuntament o difícilment ens en sortirem".
El pla estratègic tampoc no pretén tancar-se en el període de treball estipulat. Vol ser flexible en el desenvolupament de les estratègies en el cas que els objectius no s’assoleixin o evolucionin, o en cas que les estratègies no es demostrin del tot efectives.
Francesc Canalias, membre de la comissió de coordinació del pla Fem Garrotxa: "Ens podem trobar que alguns objectius o reptes que hem marcat avui no els podem acomplir. Fins i tot, ens podem trobar que acomplint-los, no complim amb els objectius de sostenibilitat que preteníem. Serà qüestió de revisar-los, modificar-los, readaptar-los a les necessitats reals que tingui el territori. Posant un símil futbolístic, nosaltres sempre diem que no és interessant que els projectes es tirin endavant guanyant per 10 a 0; ens agradaria que es poguessin tirar endavant guanyant per 5 a 4, perquè amb el 5 a 4 a mi m'han fet cinc gols i jo n'he fet quatre, i per tant jo no ho perdo tot i l'altre no ho guanya tot".
L’avaluació del que s’avanci cada any sortirà publicada a l’Observatori de Desenvolupament Sostenible. La sessió de retorn d’ahir al Pla Estratègic va tenir ahir també uns minuts de record i homenatge a l’empresari i activista olotí Pere Bahí, mort el passat cap de setmana de manera sobtada als 52 anys. Bahí va ser un actiu membre de l’equip de treball que ha impulsat el procés participatiu.
No és un compendi d’accions predefinides per uns experts perquè l’administració ho dugui a terme en els propers vuit anys, sinó una sèrie d’objectius per assolir el tipus de comarca que volen els garrotxins i les garrotxines. El pla ha fixat 21 objectius, entre els quals es troben el manteniment de la biodiversitat i l’equilibri territorial de la comarca; que no hi hagi treballadors pobres i que les cotes d’igualtat social siguin al màxim d’homogènies, o una indústria més diversificada que no depengui tant d’un sol model. A partir d’aquí, de la sessió d’ahir, que va durar dues hores, n’havien de començar a sortir les persones compromeses i les prioritats d’acció per fer-ho possible. La metodologia ha canviat per adequar-se als nous temps. Aquí, els ciutadans tenen la mateixa responsabilitat que els governants.
Francesc Canalias, membre de la comissió de coordinació del pla Fem Garrotxa: "En el fons, és un canvi en el model de governança. El que de veritat ens està dient la gent és que ja en té prou d'anar a votar un cop cada quatre anys, no és suficient. És una nova manera d'organitzar-nos i de treballar de manera compartida, col·laborativa i, sobretot, amb confiança mútua. Ens haurem de mirar al mirall i dir-bnos si estem fent allò que havíem previst fer o no ho estem fent. Aquí no n'hi ha prou de venir i llançar idees. D'acord, però fem-ho, posat-hi, posem-nos-hi tots. El futur, que porta reptes molt complexos i molt transversals, no es pot afrontar com hem afrontat fins avui la realitat, on cadascú anava a la seva, no. Ho ho fem conjuntament o difícilment ens en sortirem".
El pla estratègic tampoc no pretén tancar-se en el període de treball estipulat. Vol ser flexible en el desenvolupament de les estratègies en el cas que els objectius no s’assoleixin o evolucionin, o en cas que les estratègies no es demostrin del tot efectives.
Francesc Canalias, membre de la comissió de coordinació del pla Fem Garrotxa: "Ens podem trobar que alguns objectius o reptes que hem marcat avui no els podem acomplir. Fins i tot, ens podem trobar que acomplint-los, no complim amb els objectius de sostenibilitat que preteníem. Serà qüestió de revisar-los, modificar-los, readaptar-los a les necessitats reals que tingui el territori. Posant un símil futbolístic, nosaltres sempre diem que no és interessant que els projectes es tirin endavant guanyant per 10 a 0; ens agradaria que es poguessin tirar endavant guanyant per 5 a 4, perquè amb el 5 a 4 a mi m'han fet cinc gols i jo n'he fet quatre, i per tant jo no ho perdo tot i l'altre no ho guanya tot".
L’avaluació del que s’avanci cada any sortirà publicada a l’Observatori de Desenvolupament Sostenible. La sessió de retorn d’ahir al Pla Estratègic va tenir ahir també uns minuts de record i homenatge a l’empresari i activista olotí Pere Bahí, mort el passat cap de setmana de manera sobtada als 52 anys. Bahí va ser un actiu membre de l’equip de treball que ha impulsat el procés participatiu.