Poder practicar esport a prop de casa i competir: l'ànima del projecte del Cellera-Amer-Les Planes
L’any 2017 els equips de bàsquet de la Cellera de Ter, a la comarca de la Selva, es van quedar sense pavelló, per problemes a l’estructura de l’equipament.
Amer els va acollir al seu i poc després es van unir, per poder pal·liar la falta de jugadors per completar algunes categories. Uns anys després, un grup de nenes de Les Planes, que sempre havien jugat amb l’equip del seu poble, arribaven al seu últim any de primària, i l’any següent es quedaven sense equip. El responsable d’aquell bàsquet escolar de Les Planes va parlar amb la Cellera per incloure’s a la unió de clubs i de pobles.
Tot això s’exemplifica molt bé l’equip cadet B del Cellera-Amer-Les Planes, el que compta amb un percentatge més alt de jugadores garrotxines, pràcticament un terç. La Blanca té 14 anys i és de les Planes i és una d’aquestes jugadores.
Blanca Arnau, jugadora cadet B Cellera-Amer-Les Planes:A Les Planes ja no hi havia més edats per pujar i vam buscar la manera de poder jugar a bàsquet a prop, i vam trobar aquesta opció.
Un altre exemple és la Carla. Té 15 anys, és de Sant Feliu de Pallerols i va arribar a l’equip procedent de les Mulasses, on va jugar durant l’etapa de bàsquet escolar.
Carla Hontoria, , jugadora cadet B Cellera-Amer-Les Planes: Vaig arribar aquí perquè l’equip de Sant Feliu va desaparèixer i vaig buscar un lloc a prop. I vaig descobrir el Cellera-Amer-Les Planes.
Amer i La Cellera de Ter tenen uns dos mil habitants i Les Planes d’Hostoles amb un miler i mig, aproximadament. Els jugadors i jugadores de tots aquests pobles, i d’altres de més petits, com Sant Feliu de Pallerols, Bonmatí o Bescanó, volien practicar el seu esport sense la necessitat d’haver d’anar molt lluny: com per exemple Olot, Santa Coloma de Farners o Girona. Actualment, de les 230 llicències federatives que té el Cellera-Amer-Les Planes, una mica més d’una trentena són persones de La Garrotxa - majoritàriament de pobles de la Vall d’Hostoles -. En aquesta unió de clubs hi predominen esportistes d’Amer, la Cellera de Ter i també d’Anglès.
El del Cellera-Amer-Les Planes és un dels molts exemples d’unió de clubs i pobles que podem trobar arreu de Catalunya. Unions que permeten que es puguin fer més equips i que molts esportistes puguin entrenar i competir a prop de casa seva.
Jordi Rabionet, president Unió esportiva Cellera-Amer-Les Planes:Poder fer l’activitat que t’agrada a casa és molt important. Està claríssim que cada vegada hi ha menys nanos i que l’oferta esportiva està molt diversificada. Hi ha una tendència a ajuntar-se, i és el normal, perquè si no, no es podrien fer equips. I la gràcia d’un club, per poder sobreviure, és poder anar fent cadenes. Si un jugador acaba cadet, li has de poder oferir un equip juvenil. Aquesta la importància d’ajuntar-se. I encara crec que ens hauríem d’unir més, perquè si no a la llarga acabarem desapareixent.
Un altre avantatge de les unions de clubs és el fet de disposar de més espai. En el cas del Cellera-Amer-Les Planes disposen de dos pavellons: el d’Amer i el de La Cellera. El club fins i tot està tirant endavant una secció de vòlei, amb jugadors i jugadores de la Selva i de la Garrotxa. Una unió que no entén de fronteres i un exemple clar que la unió fa la força.
Amer els va acollir al seu i poc després es van unir, per poder pal·liar la falta de jugadors per completar algunes categories. Uns anys després, un grup de nenes de Les Planes, que sempre havien jugat amb l’equip del seu poble, arribaven al seu últim any de primària, i l’any següent es quedaven sense equip. El responsable d’aquell bàsquet escolar de Les Planes va parlar amb la Cellera per incloure’s a la unió de clubs i de pobles.
Tot això s’exemplifica molt bé l’equip cadet B del Cellera-Amer-Les Planes, el que compta amb un percentatge més alt de jugadores garrotxines, pràcticament un terç. La Blanca té 14 anys i és de les Planes i és una d’aquestes jugadores.
Blanca Arnau, jugadora cadet B Cellera-Amer-Les Planes:A Les Planes ja no hi havia més edats per pujar i vam buscar la manera de poder jugar a bàsquet a prop, i vam trobar aquesta opció.
Un altre exemple és la Carla. Té 15 anys, és de Sant Feliu de Pallerols i va arribar a l’equip procedent de les Mulasses, on va jugar durant l’etapa de bàsquet escolar.
Carla Hontoria, , jugadora cadet B Cellera-Amer-Les Planes: Vaig arribar aquí perquè l’equip de Sant Feliu va desaparèixer i vaig buscar un lloc a prop. I vaig descobrir el Cellera-Amer-Les Planes.
Amer i La Cellera de Ter tenen uns dos mil habitants i Les Planes d’Hostoles amb un miler i mig, aproximadament. Els jugadors i jugadores de tots aquests pobles, i d’altres de més petits, com Sant Feliu de Pallerols, Bonmatí o Bescanó, volien practicar el seu esport sense la necessitat d’haver d’anar molt lluny: com per exemple Olot, Santa Coloma de Farners o Girona. Actualment, de les 230 llicències federatives que té el Cellera-Amer-Les Planes, una mica més d’una trentena són persones de La Garrotxa - majoritàriament de pobles de la Vall d’Hostoles -. En aquesta unió de clubs hi predominen esportistes d’Amer, la Cellera de Ter i també d’Anglès.
El del Cellera-Amer-Les Planes és un dels molts exemples d’unió de clubs i pobles que podem trobar arreu de Catalunya. Unions que permeten que es puguin fer més equips i que molts esportistes puguin entrenar i competir a prop de casa seva.
Jordi Rabionet, president Unió esportiva Cellera-Amer-Les Planes:Poder fer l’activitat que t’agrada a casa és molt important. Està claríssim que cada vegada hi ha menys nanos i que l’oferta esportiva està molt diversificada. Hi ha una tendència a ajuntar-se, i és el normal, perquè si no, no es podrien fer equips. I la gràcia d’un club, per poder sobreviure, és poder anar fent cadenes. Si un jugador acaba cadet, li has de poder oferir un equip juvenil. Aquesta la importància d’ajuntar-se. I encara crec que ens hauríem d’unir més, perquè si no a la llarga acabarem desapareixent.
Un altre avantatge de les unions de clubs és el fet de disposar de més espai. En el cas del Cellera-Amer-Les Planes disposen de dos pavellons: el d’Amer i el de La Cellera. El club fins i tot està tirant endavant una secció de vòlei, amb jugadors i jugadores de la Selva i de la Garrotxa. Una unió que no entén de fronteres i un exemple clar que la unió fa la força.