Dani Planàs, voluntari a la frontera d'Ucraïna: "Recomençar la vida tan lluny de casa és del pitjor que et pot passar"
Les autoritats recomanen que l’ajuda a la població ucraïnesa es vehiculi pels canals oficials i institucionals i no a nivell particular anant fins a la frontera d’Ucraïna.
Tot i així, en aquests moments, almenys tres furgonetes sorgides des de la Garrotxa estan tornant a Catalunya amb nous refugiats, a banda de garrotxins que participen en altres expedicions. El primer garrotxí a anar-hi va ser Dani Planàs, tres dies després que comencés la invasió. Va explicar la seva experiència a Olot Televisió.
A Dani Planàs, les primeres informacions sobre la guerra el van indignar. Un cop va assegurar amb l’Ajuntament de Calonge que hi tenien un habitatge habilitat per acollir refugiats, no va dubtar a agafar la carretera fins a Medyca, punt fornterer entre Polònia i Ucraïna.
Dani Planàs: "Si s'havia de fer i jo havia participat de la idea i, en general, del projecte, l'havia de portar fins al final i tancar-lo. No sé per què vaig reaccionar així en un primer moment. Suposo que devia ser la resposta a l'horror que em devia provocar alguna crònica, alguna imatge o alguna frase concreta que devia sentir a la premsa. I el Govern en aquell moment encara no tenia clar res. Ara tampoc."
Amb l’ajuda d’en Tom, un voluntari polonès, Planàs va tornar acompanyat d’un total d’11 ucraïnesos, una família de cinc membres que s’allotjaria a Calonge, i que havia aconseguit sortir de la frontera amb el seu propi vehicle, i sis persones més que van tornar a la furgoneta on viatjava el garrotxí amb destí a dos punts diferents d’Espanya.
Dani Planàs: "En Tom ens va trobar una família de cinc persones que són l'àvia, la mare i tres dills, dos nens bessons i una nena. De les altres persones, quatre aniran cap a Madrid i dues cap a Jaca, on ja hi són, de fet."
Planàs explica que Catalunya no és d’entrada el destí prioritari dels ucraïnesos. Tenen l’íntima esperança que la guerra s’acabi aviat i prefereixen llocs més propers.
Dani Planàs: "Deixar casa teva només amb una o dues bosses a la mà ha de ser terrible perquè ho deixes tot enrere. A més a més hi deixes familiars probablement, parelles, fills, germans. Ho deixes tot enrere i te n'has d'anar a recomençar o a passar aquesta etapa de la teva vida molt lluny. Ho veig des del meu punt de vista i penso que és de les pitjors coses que et poden passar a la vida, i és el que els està passant a aquesta gent."
Pel que fa al material, Planàs diu que després de l’experiència, seria més selectiu amb el material a enviar. El garrotxí assegura que a dia d’avui encara no descarta tornar a la frontera amb Ucraïna, sempre i quan la seva ajuda pogués ser útil.
Tot i així, en aquests moments, almenys tres furgonetes sorgides des de la Garrotxa estan tornant a Catalunya amb nous refugiats, a banda de garrotxins que participen en altres expedicions. El primer garrotxí a anar-hi va ser Dani Planàs, tres dies després que comencés la invasió. Va explicar la seva experiència a Olot Televisió.
A Dani Planàs, les primeres informacions sobre la guerra el van indignar. Un cop va assegurar amb l’Ajuntament de Calonge que hi tenien un habitatge habilitat per acollir refugiats, no va dubtar a agafar la carretera fins a Medyca, punt fornterer entre Polònia i Ucraïna.
Dani Planàs: "Si s'havia de fer i jo havia participat de la idea i, en general, del projecte, l'havia de portar fins al final i tancar-lo. No sé per què vaig reaccionar així en un primer moment. Suposo que devia ser la resposta a l'horror que em devia provocar alguna crònica, alguna imatge o alguna frase concreta que devia sentir a la premsa. I el Govern en aquell moment encara no tenia clar res. Ara tampoc."
Amb l’ajuda d’en Tom, un voluntari polonès, Planàs va tornar acompanyat d’un total d’11 ucraïnesos, una família de cinc membres que s’allotjaria a Calonge, i que havia aconseguit sortir de la frontera amb el seu propi vehicle, i sis persones més que van tornar a la furgoneta on viatjava el garrotxí amb destí a dos punts diferents d’Espanya.
Dani Planàs: "En Tom ens va trobar una família de cinc persones que són l'àvia, la mare i tres dills, dos nens bessons i una nena. De les altres persones, quatre aniran cap a Madrid i dues cap a Jaca, on ja hi són, de fet."
Planàs explica que Catalunya no és d’entrada el destí prioritari dels ucraïnesos. Tenen l’íntima esperança que la guerra s’acabi aviat i prefereixen llocs més propers.
Dani Planàs: "Deixar casa teva només amb una o dues bosses a la mà ha de ser terrible perquè ho deixes tot enrere. A més a més hi deixes familiars probablement, parelles, fills, germans. Ho deixes tot enrere i te n'has d'anar a recomençar o a passar aquesta etapa de la teva vida molt lluny. Ho veig des del meu punt de vista i penso que és de les pitjors coses que et poden passar a la vida, i és el que els està passant a aquesta gent."
Pel que fa al material, Planàs diu que després de l’experiència, seria més selectiu amb el material a enviar. El garrotxí assegura que a dia d’avui encara no descarta tornar a la frontera amb Ucraïna, sempre i quan la seva ajuda pogués ser útil.