ERC reivindica el protagonisme de la dona en la presa de decisions en un acte amb l'exconsellera Dolors Bassa

Política

Esquerra Republicana Olot i Garrotxa van convidar divendres l’exconsellera Dolors Bassa per debatre sobre les dones de l’ara i el futur. Al debat també van intervenir la secretària General d’Esquerra a la comarca, Mari González, la presidenta de Dones ERC, Meius Ferrés, vinculada professionalment a la Universitat de Girona, i la responsable d’una agència de viatges i portaveu de Sant Joan Plural, Isabel Rigat. Juntes van advocar per un futur en què les decisions siguin preses pels representants del total de la població, tant els homes com les dones, que constitueixen la meitat de la societat i sense les quals, van assegurar, no es pot seguir decidint el futur de la societat al segle XXI.

Dolors Bassa, exconsellera de la Generalitat: "Podem lligar l'independentisme, com a trencament de l'status quo, amb el moviment feminista com a moviment polític de trencar l'heteropatriarcat que ha existit. Toca parlar de feminitat, de feminisme però també de nova masculinitat. Han de ser els homes que facin un pas al costat per donar veu a les dones. Ara som moltes, però ens falta poder tenir el poder, i el poder s'aconsegueix fent xarxa, fent sororitat i aconseguint que homes i dones puguem prendre les decisions més oportunes per una societat més digna".

Preguntada per Les Notícies d’Olot Televisió, Bassa també es va referir al polèmic preacord d’alguns partits del Parlament respecta de l’ús del català a l’escola, que regeix la preeminència sense que sigui vehicular i hi reconeix per llei l’ús del castellà. L’exconsellera creu que l’error ha estat la manera com el preacord s’ha explicat a la ciutadania. Considera que és positiu que es legisli des de la cambra catalana i que és una via vàlida més per millorar l’ús social del català.

Dolors Bassa, exconsellera de la Generalitat: "Jo crec que el problema ha estat en la manera com s'ha explicat. De què ve, això? Ve d'una sentència, de la llei Wert i del PP. Estem dient que si no regulem nosaltres, ens ho estan regulant els tribunals, i els tribunals són la justícia espanyola. Jo puc dir en primera persona que no és el millor resultat. Jo crec que s'havia d'haver explicat molt bé. Aquest 25% ve d'una sentència espanyola i per tant nosaltres hem de regular. Per altra banda, necessitem que el català sigui l'eix vertebrador de la societat. Per a això necessitem grans consensos. Si només som els independentistes, apropiem la llengua i no serà aquest eix vertebrador de país."