Aina Cargol: un diamant del bàsquet garrotxí entre les millors d'Espanya

Arribar a dalt de tot en qualsevol esport és complicat, però segurament ho és una mica més en aquelles modalitats on hi ha més practicants i més tradició. El bàsquet femení català, però també espanyol, està en un gran moment, vivint actualment les millors dècades. La garrotxina Aina Cargol té només 14 anys, però des de fa uns anys juga a les categories inferiors del GEiEG Uni Girona, un dels millors equips del país, i fa uns dies va proclamar-se subcampiona d’Espanya cadet per autonomies amb Catalunya. La majoria de noies amb qui s’enfrontava l’Aina eren un any més grans que ella i la garrotxina va jugar uns 25 minuts per partit i en tots ells va ser titular.

Aina Cargol, jugadora Cadet A GEiEG Uni Girona:Em vaig quedar impressionada, perquè des que vaig començar tot aquest procés, no m0’imaginava ser una de les dotze. I em vaig dir: ostres! Ho has aconseguit! Estàs entre les 12 millors de Catalunya de la teva edat! I la veritat és que ha estat una gran experiència.

El cas de l’Aina és una mica més excepcional que el de molts jugadors de bàsquet a la comarca. Ella és de les que més lluny està arribant, tot i la seva curta edat i trajectòria. Els inicis d’Aina Cargol amb el bàsquet són ben recents. Fa quatre anys jugava amb l’Escola Morrot, després va passar al Bàsquet Olot on de seguida va destacar i va entrar als programes de tecnificació PDP. Poc després ja estava jugant al GEiEG – Uni Girona.

Aina Cargol, jugadora Cadet A GEiEG Uni Girona:I se’m va presentar l’oportunitat i vaig dir que sí, perquè el canvi de nivell era molt clar i ho vaig veure com una oportunitat molt bona per mi.

L’Aina compagina l’esport amb els estudis. Tot i ser modesta i tocar de peus a terra té somnis, i està clar que alguns d’aquests somnis són amb una pilota de bàsquet a la mà.

Aina Cargol, jugadora Cadet A GEiEG Uni Girona:Tothom sap que arribar a l’alt rendiment en l’esport és molt difícil, però totes les jugadores que juguem tenim una petita il·lusió d’arribar-hi, o en el meu cas, per exemple, per arribar al primer equip de l’Uni Girona. Són reptes que, tant de bo arribin, i jo almenys lluitaré perquè això passi.