La Garrotxa inicia una prova pilot per buscar eines que permetin revitalitzar el sector primari i fer possible relleus generacionals
Amb l’objectiu de dinamitzar socialment i econòmicament territoris rurals s’ha creat un Grup Operatiu que treballa per fer una diagnosi i establir estratègies per facilitar el relleu agrari. La Garrotxa ha estat la comarca escollida per iniciar aquesta prova pilot, en un grup on participen una mica més de mitja dotzena d’entitats, entre les quals hi ha ADRINOC i el Consorci de l’Alta Garrotxa i que conformen la Xarxa pel Relleu Agrari de Catalunya (XRA).
Jordi Terrades, gerent d’ADRINOC:Una mica el fet d’escollir la Garrotxa, és perquè la Garrotxa és prou diversa: tenim una realitat des de l'Alta muntanya, gairebé, fins a les valls. La Garrotxa és com un microterritori que representa a moltes realitats que es poden trobar arreu de Catalunya.
El sector primari està en plena crisi des de fa temps. Falten persones que s’hi dediquin i una aposta econòmica, que permeti treballar i viure en zones rurals, per tal de garantir una matèria primera imprescindible per a tota persona: el menjar.
Jordi Terrades, gerent d’ADRINOC:Quan parlem de relleu agrari, parlem de moltes problemàtiques. Tema familiar, nova pagesia, gent que ve nova cap a aquest sector, gent que fins ara es dedicava al sector primari i s’ha anat morint, gent que s’està jubilant i busca continuïtat... Hi ha un problema d’accés a la terra, barreres d’inversió inicial, formació...
Aquest projecte inicial s’allargarà fins al juny i està dividit en quatre fases: una primera de diagnosi, seguida d’una primera taula de resultats, on es troba actualment. Els següents passos serà establir estratègies i eines per, després, establir algunes conclusions i fer traslladable el cas garrotxí a altres zones de Catalunya. Una zona de la comarca que necessita molt aquest relleu agrari és l’Alta Garrotxa. Des del Consorci, però, insisteixen en la necessitat que aquest desenvolupament socioeconòmic de les zones rurals, ha d’anar estrictament lligat a la conservació d’aquestes zones naturals.
Sara Sánchez, tècnica del Consorci de l’Alta Garrotxa:Nosaltres tot aquest projecte creiem que és clau per l’Espai Natural Protegit de l’Alt Garrotxa. Hi ha una doble estratègia de conservació a l’Alta Garrotxa. Una de les principals és l’activitat ramadera lligada la prevenció dels valors naturals. Aquesta activitat ramadera, que és la principal activitat econòmica d’aquesta part de la Garrotxa ens permet mantenir el paisatge mosaic i tots els valors naturals del paisatge de l’Alta Garrotxa.
De fet, hi ha clars exemples que demostren que la supervivència d’un paisatge o zona natural i el treball i dia a dia de les persones que hi viuen pot i ha d’anar lligat per seguir persistint.
Sara Sánchez, tècnica del Consorci de l’Alta Garrotxa:Una de les línies que potser i probablement apuntaran d’aquest treball és el fet de crear marques amb un valor afegit, com ja existeix el Fet al Parc, a la zona volcànica, que revalorin el producte local, la proximitat. Però també el pagament per serveis ambientals: si tenim un ramader que ens fa una feina vinculada a prevenció d’incendis, doncs, si el preu del producte que fa no hi arribi, que cobri, des de l’administració, des de la via que sigui, per fer aquest altre servei. De la mateixa manera que paguem per desbrossar tallafocs, paguem al ramader perquè el seu ramat passi per allà.
Segons dades del Consell Comarcal de la Garrotxa, la nostra comarca ha passat de 1989 a 2009, a tenir més de 2.200 explotacions agràries a tenir-ne, només, 708, i el sector primari només representa un 1,4% del PIB i un 2,2% del total de les persones que treballen.
Aquest estudi ha de servir, també, per tractar altres problemàtiques lligades a la dificultat de generar un relleu agrari, com és el despoblament de les zones rurals. Zones sovint amb una orografia complicada, de difícil accés, amb pocs serveis i, actualment, amb feines poc valorades econòmicament, com s’està veient als baixos preus que cobren pagesos i ramaders pels seus productes.
Jordi Terrades, gerent d’ADRINOC:Una mica el fet d’escollir la Garrotxa, és perquè la Garrotxa és prou diversa: tenim una realitat des de l'Alta muntanya, gairebé, fins a les valls. La Garrotxa és com un microterritori que representa a moltes realitats que es poden trobar arreu de Catalunya.
El sector primari està en plena crisi des de fa temps. Falten persones que s’hi dediquin i una aposta econòmica, que permeti treballar i viure en zones rurals, per tal de garantir una matèria primera imprescindible per a tota persona: el menjar.
Jordi Terrades, gerent d’ADRINOC:Quan parlem de relleu agrari, parlem de moltes problemàtiques. Tema familiar, nova pagesia, gent que ve nova cap a aquest sector, gent que fins ara es dedicava al sector primari i s’ha anat morint, gent que s’està jubilant i busca continuïtat... Hi ha un problema d’accés a la terra, barreres d’inversió inicial, formació...
Aquest projecte inicial s’allargarà fins al juny i està dividit en quatre fases: una primera de diagnosi, seguida d’una primera taula de resultats, on es troba actualment. Els següents passos serà establir estratègies i eines per, després, establir algunes conclusions i fer traslladable el cas garrotxí a altres zones de Catalunya. Una zona de la comarca que necessita molt aquest relleu agrari és l’Alta Garrotxa. Des del Consorci, però, insisteixen en la necessitat que aquest desenvolupament socioeconòmic de les zones rurals, ha d’anar estrictament lligat a la conservació d’aquestes zones naturals.
Sara Sánchez, tècnica del Consorci de l’Alta Garrotxa:Nosaltres tot aquest projecte creiem que és clau per l’Espai Natural Protegit de l’Alt Garrotxa. Hi ha una doble estratègia de conservació a l’Alta Garrotxa. Una de les principals és l’activitat ramadera lligada la prevenció dels valors naturals. Aquesta activitat ramadera, que és la principal activitat econòmica d’aquesta part de la Garrotxa ens permet mantenir el paisatge mosaic i tots els valors naturals del paisatge de l’Alta Garrotxa.
De fet, hi ha clars exemples que demostren que la supervivència d’un paisatge o zona natural i el treball i dia a dia de les persones que hi viuen pot i ha d’anar lligat per seguir persistint.
Sara Sánchez, tècnica del Consorci de l’Alta Garrotxa:Una de les línies que potser i probablement apuntaran d’aquest treball és el fet de crear marques amb un valor afegit, com ja existeix el Fet al Parc, a la zona volcànica, que revalorin el producte local, la proximitat. Però també el pagament per serveis ambientals: si tenim un ramader que ens fa una feina vinculada a prevenció d’incendis, doncs, si el preu del producte que fa no hi arribi, que cobri, des de l’administració, des de la via que sigui, per fer aquest altre servei. De la mateixa manera que paguem per desbrossar tallafocs, paguem al ramader perquè el seu ramat passi per allà.
Segons dades del Consell Comarcal de la Garrotxa, la nostra comarca ha passat de 1989 a 2009, a tenir més de 2.200 explotacions agràries a tenir-ne, només, 708, i el sector primari només representa un 1,4% del PIB i un 2,2% del total de les persones que treballen.
Aquest estudi ha de servir, també, per tractar altres problemàtiques lligades a la dificultat de generar un relleu agrari, com és el despoblament de les zones rurals. Zones sovint amb una orografia complicada, de difícil accés, amb pocs serveis i, actualment, amb feines poc valorades econòmicament, com s’està veient als baixos preus que cobren pagesos i ramaders pels seus productes.