El projecte 'Covid, lliçons de vida' tanca amb una valoració enriquidora

El projecte 'Covid, lliçons de vida' va arribar al seu final ahir al matí en l'acte de clausura. El treball va permetre parlar de les pèrdues durant la pandèmia entre professionals sanitaris i joves de 12 i 13 anys. L'experiència pedagògica s'ha realitzat entre la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa i l’alumnat de 1r d’ESO de diferents centres educatius de la comarca.
Espe Alba, impulsora del projecte: "Vam veure que hi havia molta mancança en el tema emocional, molta tristesa i molta mancança de parlar sobre això. A més, en aquell moment, a les escoles, teníem els nens a casa i no hi havia socialització. Ens va semblar que havíem de fer un projecte conjunt, tant a escala sanitària com a escala de societat."
El projecte ha inclòs tallers dels sanitaris als instituts, reflexions plàstiques de l’alumnat sobre el que ha suposat la pandèmia i un vídeo amb una coreografia de percussió corporal dirigit per l'osonenc Santi Serratosa. De fet, la jornada va començar amb la mateixa coreografia, ideada sota la cançó 'La gent que estimo', d'Oques Grasses i Rita Payés.
Santi Serratosa, coreògraf: "La idea era crear una coreografia per poder parlar de la cura. Aquesta cura que crec que és important que tinguem amb nosaltres mateixos i que simplifiqui la resta de la societat. Aquest era una mica l'objectiu, buscar patrons rítmics que parlessin una mica de les abraçades, del contacte i del tacte."
Espe Alba, impulsora del projecte: "La valoració, molt positiva i enriquidora. Donar gràcies a aquest projecte de veure que el fet d'anar a les escoles i als espais on es troben més còmodes fa que ells també participin més i que t'obrin realment els seus sentiments."
També es va destacar que el projecte ha permès fet un petit pas per reconèixer que la mort, igual com la vida, és natural.
Espe Alba, impulsora del projecte: "Vam veure que hi havia molta mancança en el tema emocional, molta tristesa i molta mancança de parlar sobre això. A més, en aquell moment, a les escoles, teníem els nens a casa i no hi havia socialització. Ens va semblar que havíem de fer un projecte conjunt, tant a escala sanitària com a escala de societat."
El projecte ha inclòs tallers dels sanitaris als instituts, reflexions plàstiques de l’alumnat sobre el que ha suposat la pandèmia i un vídeo amb una coreografia de percussió corporal dirigit per l'osonenc Santi Serratosa. De fet, la jornada va començar amb la mateixa coreografia, ideada sota la cançó 'La gent que estimo', d'Oques Grasses i Rita Payés.
Santi Serratosa, coreògraf: "La idea era crear una coreografia per poder parlar de la cura. Aquesta cura que crec que és important que tinguem amb nosaltres mateixos i que simplifiqui la resta de la societat. Aquest era una mica l'objectiu, buscar patrons rítmics que parlessin una mica de les abraçades, del contacte i del tacte."
Espe Alba, impulsora del projecte: "La valoració, molt positiva i enriquidora. Donar gràcies a aquest projecte de veure que el fet d'anar a les escoles i als espais on es troben més còmodes fa que ells també participin més i que t'obrin realment els seus sentiments."
També es va destacar que el projecte ha permès fet un petit pas per reconèixer que la mort, igual com la vida, és natural.
