El 30% de les persones ateses aquest 2022 pel servei d'acollida de Càritas Garrotxa treballen
L’encariment de la vida, amb el preu dels aliments, l'energia, el combustible i l'habitatge, així com els sous cada dia més precaris, estan fent que el dia a dia al servei d’acollida de Càritas Garrotxa estigui canviant progressivament, però en més mesura als mesos que portem de 2022. En els últimes temps s’ha detectat un augment de les famílies que treballen però tot i així necessiten ajuda per cobrir les seves necessitats bàsiques.
Segons dades de Càritas Garrotxa, amb el que portem d’any hi ha hagut un augment del 15% de les famílies que venen a demanar ajuda. Aquest 2022 s’han atès entre 75 i 80 persones i el més greu és que el 30% d’aquestes treballen, algunes fins i tot tenen 3 i 4 feines.
Josep Lorca, Coordinador de Càritas Garrotxa i tècnic del servei d’acollida:"Això no vol dir que a la feina que tenen tinguin unes bones condicions: amb bon salari, horari... Moltes vegades són temporals i relacionades amb el sector serveis i l'industrial. I amb contractes curts. Abans teníem clar que si treballaven, tenien una situació força solucionada i ara aquesta garantia no hi es. El preu del lloguer ha pujat i cada vegada hi ha més pressió, deixant de banda l’increment de preus d’alimentació i consum. No són situacions noves, però el cert és que són famílies que abans no estaven al límit i ara sí".
El 40% de les persones ateses enguany corresponen a famílies amb fills, el 20% a persones que viuen soles i un 10% a famílies monoparentals. Des de Càritas Garrotxa estan notat un increment de gent que accedeix als seus serveis provinents, per exemple, de Serveis Socials, els quals també estan desbordats.
Josep Lorca, Coordinador de Càritas Garrotxa i tècnic del servei d’acollida:"Nosaltres el que fem és escoltar, intentar acompanyar, assessorar i guiar. I enfocar cap als serveis més especialitzats. De vegades oferim ajudes de manera puntual, necessitats bàsiques, però el que està clar és que no podem fer el seguiment i manteniment d’una família. I llavors també apropar-los la nostra llengua, serveis d’estrangeria, i orientació laboral".
Deixant de banda que el 62% d’aquestes persones viuen de lloguer o relloguer, una altra dada preocupant és que el 19% viu a casa d’algú altre i una quarta part són persones amb una situació no regularitzada al nostre país.
Segons dades de Càritas Garrotxa, amb el que portem d’any hi ha hagut un augment del 15% de les famílies que venen a demanar ajuda. Aquest 2022 s’han atès entre 75 i 80 persones i el més greu és que el 30% d’aquestes treballen, algunes fins i tot tenen 3 i 4 feines.
Josep Lorca, Coordinador de Càritas Garrotxa i tècnic del servei d’acollida:"Això no vol dir que a la feina que tenen tinguin unes bones condicions: amb bon salari, horari... Moltes vegades són temporals i relacionades amb el sector serveis i l'industrial. I amb contractes curts. Abans teníem clar que si treballaven, tenien una situació força solucionada i ara aquesta garantia no hi es. El preu del lloguer ha pujat i cada vegada hi ha més pressió, deixant de banda l’increment de preus d’alimentació i consum. No són situacions noves, però el cert és que són famílies que abans no estaven al límit i ara sí".
El 40% de les persones ateses enguany corresponen a famílies amb fills, el 20% a persones que viuen soles i un 10% a famílies monoparentals. Des de Càritas Garrotxa estan notat un increment de gent que accedeix als seus serveis provinents, per exemple, de Serveis Socials, els quals també estan desbordats.
Josep Lorca, Coordinador de Càritas Garrotxa i tècnic del servei d’acollida:"Nosaltres el que fem és escoltar, intentar acompanyar, assessorar i guiar. I enfocar cap als serveis més especialitzats. De vegades oferim ajudes de manera puntual, necessitats bàsiques, però el que està clar és que no podem fer el seguiment i manteniment d’una família. I llavors també apropar-los la nostra llengua, serveis d’estrangeria, i orientació laboral".
Deixant de banda que el 62% d’aquestes persones viuen de lloguer o relloguer, una altra dada preocupant és que el 19% viu a casa d’algú altre i una quarta part són persones amb una situació no regularitzada al nostre país.