Un homenatge espontani agermana Sant Salvador de Bianya i Arenys de Mar al voltant de la Flama del Canigó
La Flama del Canigó és una tradició catalana de les més sentides, que envolta tota la festivitat de Sant Joan. Aquesta tradició pren encara més força a Sant Salvador de Bianya, que s'agermana amb Arenys de Mar arran d'una història molt emotiva.
El 23 d'abril del 1986 un grup de joves d'Arenys de Mar van anar a buscar la flama del Canigó. Tot passant per Sant Salvador de Bianya, van trobar un home que els la va demanar per encendre un ciri al seu fill, mort en accident de trànsit. Arran d'aquesta anècdota, l'expedició d'Arenys va decidir seguir aquesta ruta cada any. Aquest senyor va morir, però a Sant Salvador la Rosa Ventulà li va agafar el relleu.
Xesca Vila, comissió Flama del Canigó Arenys de Mar: "La trobàvem a peu de carretera, on ens esperava per agafar-nos la flama. Ens tenia aigua fresca de la font i galetes. La senyora ja era gran. Un dia que vam passar i ens van dir que no hi era, que era enterrada al cementiri. I vam decidir seguir venint i posant-li un ciri al cementiri, amb la Flama del Canigó."
La Xesca es va posar en contacte amb els fills de la Rosa Ventulà. Cap d'ells coneixia la història en profunditat, van quedar molt sorpresos i emocionats.
Sebastià Batlle i Ventulà, fill homenatjada: "Sabíem que la mare feia alguna cosa amb la flama, però no ho sabíem amb detall. Ens en vam assabentar després que ens deixés, que vam trobar un paper a la porta de casa. És quan ens vam posar en contacte amb qui l'havia deixat, la Xesca."
Des d'aleshores, els fills s'han implicat en l'homenatge i tot ha anat creixent. Enguany, a Sant Salvador també va fer presència l'alcalde de la Vall de Bianya, l'alcaldessa d'Arenys de Mar i diverses autoritats més, així com la pròpia Xesca i els fills de la Rosa Ventolà, convertint un homenatge sentit en una tradició pròpia i molt emotiva.
El 23 d'abril del 1986 un grup de joves d'Arenys de Mar van anar a buscar la flama del Canigó. Tot passant per Sant Salvador de Bianya, van trobar un home que els la va demanar per encendre un ciri al seu fill, mort en accident de trànsit. Arran d'aquesta anècdota, l'expedició d'Arenys va decidir seguir aquesta ruta cada any. Aquest senyor va morir, però a Sant Salvador la Rosa Ventulà li va agafar el relleu.
Xesca Vila, comissió Flama del Canigó Arenys de Mar: "La trobàvem a peu de carretera, on ens esperava per agafar-nos la flama. Ens tenia aigua fresca de la font i galetes. La senyora ja era gran. Un dia que vam passar i ens van dir que no hi era, que era enterrada al cementiri. I vam decidir seguir venint i posant-li un ciri al cementiri, amb la Flama del Canigó."
La Xesca es va posar en contacte amb els fills de la Rosa Ventulà. Cap d'ells coneixia la història en profunditat, van quedar molt sorpresos i emocionats.
Sebastià Batlle i Ventulà, fill homenatjada: "Sabíem que la mare feia alguna cosa amb la flama, però no ho sabíem amb detall. Ens en vam assabentar després que ens deixés, que vam trobar un paper a la porta de casa. És quan ens vam posar en contacte amb qui l'havia deixat, la Xesca."
Des d'aleshores, els fills s'han implicat en l'homenatge i tot ha anat creixent. Enguany, a Sant Salvador també va fer presència l'alcalde de la Vall de Bianya, l'alcaldessa d'Arenys de Mar i diverses autoritats més, així com la pròpia Xesca i els fills de la Rosa Ventolà, convertint un homenatge sentit en una tradició pròpia i molt emotiva.