Un any de la llei de l'eutanàsia: 21 gironins ja han demanat ajuda per morir
365 dies després del desplegament de la llei, una seixantena de persones han rebut l'eutanàsia a Catalunya. En aquests 12 primers mesos, 137 persones han demanat acollir-s'hi a Catalunya i poder tenir una mort digna assistida. L'Associació pel Dret a Morir Dignament ha valorat molt positivament el desplegament de la llei a Catalunya en aquest primer any en funcionament.
Cristina Vallès, presidenta Associació pel Dret a Morir Dignament:“La llei d’eutanàsia fa que els drets a final de vida s’hagin cuidat més. Això és important perquè l’eutanàsia la farà servir potser un 2% de la població i, en canvi, la resta s’ha de morir, esperem, de la millor manera possible. D’alguna manera, els drets en final de vida han sortit.”
La majoria d'aquestes sol·licituds, 78, han estat aprovades; n'hi ha 18 més en curs, se n'han denegat 8, 5 pacients han revocat la seva petició i un total de 28 no han arribat a resoldre's per defunció de la persona afectada abans d'acabar el procés.
Cristina Vallès, presidenta Associació pel Dret a Morir Dignament:“Fins i tot si et fixes, una dada interessantíssima són la quantitat de persones que han mort abans d’acabar el procés de l’eutanàsia. Això és important perquè aquestes persones han mort en pal·liatius.”
La majoria de peticions s'han tramitat des dels centres d'atenció primària o des dels hospitals on estaven ingressats aquests pacients i s'ha trigat, de mitjana 47 dies a resoldre-les. Pel que fa a les patologies més freqüents que han motivat una petició, la majoria de sol·licituds corresponen a pacients amb malalties neurològiques i oncològiques, i també casos que ja estaven amb cures pal·liatives.
Cristina Vallès, presidenta Associació pel Dret a Morir Dignament:“Si d’una cosa ha servit la llei, és que ha trencat totalment aquest possible enfrontament entre pal·liatius i llei d’eutanàsia. Jo crec que això ha quedat esmicolat, perquè hi ha gent que estava a pal·liatius que ho ha demanat.”
Vallés assegura que, tot i no ser la llei que l’associació hauria volgut, a Catalunya s’està aplicant amb un bon enfocament del Departament de Salut. Reclama, però, més recursos a la sanitat pública per al bon desenvolupament d’una normativa que requereix inversió de temps dels professionals sanitaris.
Cristina Vallès, presidenta Associació pel Dret a Morir Dignament:“Estem parlant de la cosa més important que hi ha a sanitat en aquest moment. El temps, el possible temps que pots dedicar-hi a un pacient. I en els casos de final de vida, sigui per eutanàsia o per un altre camí, aquesta persona necessitarà més hores de l’equip mèdic. Hi ha aquesta obligació per part de direccions de CAP, poder flexibilitzar.”
La Comissió de Garantia i Avaluació no ha aportat dades per comarques però sí per demarcacions. A Girona, per exemple, s’han atès una vintena de peticions.
Cristina Vallès, presidenta Associació pel Dret a Morir Dignament:“La llei d’eutanàsia fa que els drets a final de vida s’hagin cuidat més. Això és important perquè l’eutanàsia la farà servir potser un 2% de la població i, en canvi, la resta s’ha de morir, esperem, de la millor manera possible. D’alguna manera, els drets en final de vida han sortit.”
La majoria d'aquestes sol·licituds, 78, han estat aprovades; n'hi ha 18 més en curs, se n'han denegat 8, 5 pacients han revocat la seva petició i un total de 28 no han arribat a resoldre's per defunció de la persona afectada abans d'acabar el procés.
Cristina Vallès, presidenta Associació pel Dret a Morir Dignament:“Fins i tot si et fixes, una dada interessantíssima són la quantitat de persones que han mort abans d’acabar el procés de l’eutanàsia. Això és important perquè aquestes persones han mort en pal·liatius.”
La majoria de peticions s'han tramitat des dels centres d'atenció primària o des dels hospitals on estaven ingressats aquests pacients i s'ha trigat, de mitjana 47 dies a resoldre-les. Pel que fa a les patologies més freqüents que han motivat una petició, la majoria de sol·licituds corresponen a pacients amb malalties neurològiques i oncològiques, i també casos que ja estaven amb cures pal·liatives.
Cristina Vallès, presidenta Associació pel Dret a Morir Dignament:“Si d’una cosa ha servit la llei, és que ha trencat totalment aquest possible enfrontament entre pal·liatius i llei d’eutanàsia. Jo crec que això ha quedat esmicolat, perquè hi ha gent que estava a pal·liatius que ho ha demanat.”
Vallés assegura que, tot i no ser la llei que l’associació hauria volgut, a Catalunya s’està aplicant amb un bon enfocament del Departament de Salut. Reclama, però, més recursos a la sanitat pública per al bon desenvolupament d’una normativa que requereix inversió de temps dels professionals sanitaris.
Cristina Vallès, presidenta Associació pel Dret a Morir Dignament:“Estem parlant de la cosa més important que hi ha a sanitat en aquest moment. El temps, el possible temps que pots dedicar-hi a un pacient. I en els casos de final de vida, sigui per eutanàsia o per un altre camí, aquesta persona necessitarà més hores de l’equip mèdic. Hi ha aquesta obligació per part de direccions de CAP, poder flexibilitzar.”
La Comissió de Garantia i Avaluació no ha aportat dades per comarques però sí per demarcacions. A Girona, per exemple, s’han atès una vintena de peticions.