30 anys dels JJOO de Barcelona: Rosa Serra i unes escultures olímpiques que perduren en el temps
Aquesta setmana es compleixen 30 anys de l’inici dels Jocs Olímpics de Barcelona. Van ser uns dies inoblidables pels esportistes que hi van participar, però també per altres persones que des d’alteres àmbits, com la cultura, van contribuir a fer uns dels jocs més lluïts de tota la història de l’olimpisme. L'escultora olotina Rosa Serra va ser l’encarregada de fer les estàtues dels esports olímpics per aquells Jocs i per molts altres.
La trajectòria de l’escultora Rosa Serra és llarga i carregada d’èxits i reconeixements, però segurament aquesta trajectòria no hauria estat la mateixa sense la seva vinculació amb l’olimpisme. L’any 84 el llavors president de l’UFEC David Moner va proposar-li a aquesta escultora olotina fer escultures d’esports olímpics i poc després, havent sabut que Barcelona seria seu olímpica l’any 1992, l’encàrrec li va arribar des del Comitè Olímpic Internacional.
Rosa Serra, escultora:Quan vaig tenir unes quantes escultures fetes em va trucar el senyor Samarach, del Comitè Olímpic Internacional i es va interessar per la feina que feia jo. I em va dir que els hi agradaria que participés pel COI. I sí, sí, vaig fer 22 escultures per en David Moner i després ho vaig continuar amb el COI i n’he arribat a fer 41 d’esports diferents.
Tot i que en disposen de diverses col·leccions, els originals d’aquestes escultures estan guardades a la seu del Comitè Internacional i al Museu Olímpic de Laussane i a cada Jocs Olímpics, aquestes figures són transportades a cada seu per ser exposades. La Rosa s’ha anat encarregant, també, de fer les escultures amb els esports que s’han anat incloent al programa olímpic, tant dels Jocs d’estiu com dels Jocs d’hivern.
Les peces originals mesuren entre 70 i 80 centímetres i a casa seva en guarda rèpliques fetes d’altres materials.
Rosa Serra, escultora:Sempre amb fang, amb guix i amb bronze. Tota la col·lecció que tenen al COI, les tenen amb bronze i d’aquesta manera que dic.
Han passat 30 anys des d’aquell juliol de 1992, però a la Rosa encara li brillen els ulls quan recorda aquells dies i les dates prèvies. Dies carregats de feina deixant a punt totes les escultures. Les dels Jocs i d’altres que li van encarregar.
Rosa Serra, escultora:Llavors el 1992 va ser molt i molt emocionant. Vam treballar molt i vaig fer l’escultura del CAR de Sant Cugat, de marbre, i vaig fer l’escultura de l’INEF, la de l’escala de l’arribada de la torxa olímpica...
Rosa Serra assegura que mai ha estat esportista, però que gràcies a ser escultora ha pogut conèixer a molta gent vinculada al món de l’esport. Amb aquest projecte va haver de familiaritzar-se amb els diversos esports per plasmar aquell moment precís i icònic de cada modalitat.
Rosa Serra, escultora:Jo sempre vaig buscar que l’escultura mostrés el moment de força i sensibilitat de l’esportista.
La Rosa té 78 anys, però recorda amb precisió moltes de les coses que va veure fa tres dècades. Assegura que tot allò no ho hauria viscut si no ho hagués estat pel seu home, en Xavier. La persona que sempre recorda i té present i el qui li va fer l’empenta a engrescar-se a dur a terme aquest repte olímpic.
La trajectòria de l’escultora Rosa Serra és llarga i carregada d’èxits i reconeixements, però segurament aquesta trajectòria no hauria estat la mateixa sense la seva vinculació amb l’olimpisme. L’any 84 el llavors president de l’UFEC David Moner va proposar-li a aquesta escultora olotina fer escultures d’esports olímpics i poc després, havent sabut que Barcelona seria seu olímpica l’any 1992, l’encàrrec li va arribar des del Comitè Olímpic Internacional.
Rosa Serra, escultora:Quan vaig tenir unes quantes escultures fetes em va trucar el senyor Samarach, del Comitè Olímpic Internacional i es va interessar per la feina que feia jo. I em va dir que els hi agradaria que participés pel COI. I sí, sí, vaig fer 22 escultures per en David Moner i després ho vaig continuar amb el COI i n’he arribat a fer 41 d’esports diferents.
Tot i que en disposen de diverses col·leccions, els originals d’aquestes escultures estan guardades a la seu del Comitè Internacional i al Museu Olímpic de Laussane i a cada Jocs Olímpics, aquestes figures són transportades a cada seu per ser exposades. La Rosa s’ha anat encarregant, també, de fer les escultures amb els esports que s’han anat incloent al programa olímpic, tant dels Jocs d’estiu com dels Jocs d’hivern.
Les peces originals mesuren entre 70 i 80 centímetres i a casa seva en guarda rèpliques fetes d’altres materials.
Rosa Serra, escultora:Sempre amb fang, amb guix i amb bronze. Tota la col·lecció que tenen al COI, les tenen amb bronze i d’aquesta manera que dic.
Han passat 30 anys des d’aquell juliol de 1992, però a la Rosa encara li brillen els ulls quan recorda aquells dies i les dates prèvies. Dies carregats de feina deixant a punt totes les escultures. Les dels Jocs i d’altres que li van encarregar.
Rosa Serra, escultora:Llavors el 1992 va ser molt i molt emocionant. Vam treballar molt i vaig fer l’escultura del CAR de Sant Cugat, de marbre, i vaig fer l’escultura de l’INEF, la de l’escala de l’arribada de la torxa olímpica...
Rosa Serra assegura que mai ha estat esportista, però que gràcies a ser escultora ha pogut conèixer a molta gent vinculada al món de l’esport. Amb aquest projecte va haver de familiaritzar-se amb els diversos esports per plasmar aquell moment precís i icònic de cada modalitat.
Rosa Serra, escultora:Jo sempre vaig buscar que l’escultura mostrés el moment de força i sensibilitat de l’esportista.
La Rosa té 78 anys, però recorda amb precisió moltes de les coses que va veure fa tres dècades. Assegura que tot allò no ho hauria viscut si no ho hagués estat pel seu home, en Xavier. La persona que sempre recorda i té present i el qui li va fer l’empenta a engrescar-se a dur a terme aquest repte olímpic.