En Francesc és arquitecte. Fins fa uns mesos era veí d’Olot, però va decidir fer un canvi i anar a viure en entorn més rural.  Ell i la seva família van escollir Sant Esteve d’en Bas. La seva feina transcórrer habitualment a Olot i sempre que pot, la majoria de vegades, utilitza el transport públic la bicicleta com a mitjà de desplaçament. Ho fa per convicció i per creure en uns ideals, en aquest cas el d’apostar per un model de mobilitat sostenible. Tot això ho porta explicant al un fil de Twitter des de fa un temps: explicant com és el trajecte i com el viu. Fins i tot documentat amb imatges. En el seu cas utilitza el bus transversal.

Francesc Baquer, arquitecte i usuari del transport públic:I la situació que torbem al bus és de poca gent. Depèn dels horaris, que algunes hores hi ha més gent, treballadors però el bus està poc ocupat.

En Francesc treballa en temes de mobilitat i abans de trobar-se amb aquest fet era plenament conscient que aquesta casuística existia; que no són moltes les persones que utilitzen el transport públic. De fet, un dels objectius d’explicar-ho a Twitter és també per fer pedagogia i per animar a la gent a fer el que creu que tothom haurà de fer en un futur si es vol viure en un planeta menys deteriorat.

Francesc Baquer, arquitecte i usuari del transport públic: El transport públic, sobretot el bus, és un sistema deficitari al nostre país, per tant no va ser cap sorpresa, però sí que el fet de fer-ho, de fer el fil de Twitter, vaig voler visibilitzar aquesta situació i animar a la gent a que s’animi el fer el que faig jo.

En Francesc explica que el servei ha de millorar, especialment des d’un punt de vista arquitectònic: el terreny que ell coneix més. Ens fa veure de l’ incongruència d’algunes parades de bus: poc visibles i sense un espai dedicat només per l’ús del transport públic.

Francesc Baquer, arquitecte i usuari del transport públic:Com a gran millora que hi hauria d’haver és la millor adaptació de la infraestructura a l’espai urbà, pel bus. Hi ha lloc on només hi ha un pal i una pintada al terra, indicant aquest servei. No hi ha lloc per això, però en canvi veiem que estem a una via amb tres carrils per cotxes.

Tot i així en Francesc és crític, també amb les persones. I tot ser conscient que moltes vegades no s’ofereix un servei prou atractiu en qüestió de freqüència o preus, ell creu que la gent ha de propiciar aquests canvis i que això només es pot aconseguir fent més ús del transport públic. Mentrestant, però, no nega que hi ha una necessitat de fons: el fet que els governs i les persones que prenen decisions vulguin tractar aquest problema.

Francesc Baquer, arquitecte i usuari del transport públic:Sobretot cal fer estudiar territorials, que fins ara no s’han fet, que mirin com es mou la gent, fluxos de mobilitat per adaptar aquest sistema de transport públic. I que tot plegat funcioni en xarxa, però sempre en sintonia amb les necessitats de la població.

Mentrestant en Francesc continua agafant el bus. Sovint ho continua fent sol. De vegades esperant estoicament algun petit retard. Amb l’esperança que un dia aquesta realitat que pot semblar un pèl còmica deixi de ser un problema. Aquesta és una realitat més del 2022.