L’Agència Catalana de l'Aigua declara l’alerta hidrològica a la Garrotxa
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha decretat l'alerta hidrològica a quatre unitats d'explotació més arran de la situació de sequera: l'Empordà, Banyoles, Prades-Llaberia i la serralada Transversal. Aquesta última inclou la comarca de la Garrotxa. La nova revisió de les conques internes engloba un total de 129 municipis i ara com ara ja n'hi ha 279 que tenen restriccions d'aigua.
Francesc Canalias, director SIGMA:“Això comporta limitacions en l’ús per prevenir que si la situació segueix en les mateixes condicions que ara, no haguem d’augmentar les restriccions fins a situació d’emergència. El que fa és retenir una part de l’aigua, o no deixar consumir una part de l’aigua dels aqüífers limitant els diferents usos de l’aigua.”
Tal com marca el Pla de Sequera de la Generalitat, fins ara la Garrotxa estava en fase de prealerta, un episodi que no implica mesures, però, ara, tot i les pluges dels últims dies, la comarca ha passat a la fase d'alerta, que sí que implica mesures. Per això, fins a nou avís, s'aplicaran restriccions importants i inèdites en el consum d'aigua.
Francesc Canalias, director SIGMA: “L’agricultura ha de fer una disminució al voltant de 25%, un problema relativament petit perquè estem al final de temporada i el nostre rec que és un rec de suport, la producció ja està pràcticament cobert i la indústria ha de disminuir un 5% dels seus consums, una cosa factible sense molts problemes a la majoria de les indústries.
Pel que fa als usos d'abastament domèstic, s'estableixen limitacions particulars per a determinats usos urbans que han de complir tots els municipis com les limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d’ompliment de fonts ornamentals, les limitacions en l’ompliment de piscines, la limitació en la neteja de vehicles, entre d’altres. També es defineix una xifra per al consum global d'aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia.
Francesc Canalias, director SIGMA:“Simplement, el que es tracta és d’aplicar el sentit comú. No podem seguir en una situació on el que estem fent és respondre a la demanda d’aigua. Arriba un moment que d’aigua hi ha la que hi ha. El que hem de fer és canviar de filosofia i no respondre a la demanda sinó respondre al recurs. Per fer-ho és necessari conèixer quins recursos tenim i quins són els usos més importants com a societat.”
Les quatre unitats incloses en l'alerta no depenen, en gran manera, de l'aigua dels embassaments ni de grans aqüífers i el seu abastament es calcula a partir de la pluviometria, ja que disposen de captacions pròpies com ara pous o basses per garantir la demanda. Tot i les pluges dels darrers dies, la situació continua igual de crítica.
Francesc Canalias, director SIGMA:“Els últims dies ha plogut el que ha plogut i feia ja molts dies que no ho feia. L’aqüífer ens l’hem d’imaginar com una esponja, i nosaltres hem anat xuclant d’aquesta esponja. Aquests dies ha plogut de manera relativament intensa i això fa que l’aqüífer es carregui poc. La velocitat de recàrrega és en funció de la porositat i una sèrie de factors que el condicionen i aquesta aigua se’n va anar al riu. El que necessitem són pluges com les llevantades, que ens fan a l’hivern o a la tardor, que plou durant dies seguits amb una intensitat normal. Aquesta sí que s’aprofita perquè va entrant a poc a poc a l’aqüífer i el torna a recarregar.”
El sector de la Serralada Transversal, on s'inclou la Garrotxa, també està format, en part per la Selva i Osona. En aquest territori hi trobem els embassaments de Sau i Susqueda, tots dos, actualment al 36 i 44% de la seva capacitat, respectivament. Per fer-nos una idea de la magnitud de la situació, la reserva mitjana dels darrers deu anys del pantà de Susqueda és el 72%.
Francesc Canalias, director SIGMA: “Hem de tenir present que la Garrotxa té algunes singularitats. Ens diuen ‘l’orinal de Catalunya’ i en principi hauríem d’estar tranquils perquè plourà, però això és imprevisible. Per altra banda, també hem de tenir clar que la nostra zona no està connectada a cap gran xarxa d'aprovisionament d’aigua i depenem només de nosaltres mateixos i dels nostres recursos. En una situació com aquesta, que no és greu, convé començar a estar atents i no fer mals usos d’aquests recursos. No sabem quan haurem d’aguantar amb aquesta situació de dèficit d’aigua o de poca recàrrega de l’aqüífer.”
Francesc Canalias, director SIGMA:“Això comporta limitacions en l’ús per prevenir que si la situació segueix en les mateixes condicions que ara, no haguem d’augmentar les restriccions fins a situació d’emergència. El que fa és retenir una part de l’aigua, o no deixar consumir una part de l’aigua dels aqüífers limitant els diferents usos de l’aigua.”
Tal com marca el Pla de Sequera de la Generalitat, fins ara la Garrotxa estava en fase de prealerta, un episodi que no implica mesures, però, ara, tot i les pluges dels últims dies, la comarca ha passat a la fase d'alerta, que sí que implica mesures. Per això, fins a nou avís, s'aplicaran restriccions importants i inèdites en el consum d'aigua.
Francesc Canalias, director SIGMA: “L’agricultura ha de fer una disminució al voltant de 25%, un problema relativament petit perquè estem al final de temporada i el nostre rec que és un rec de suport, la producció ja està pràcticament cobert i la indústria ha de disminuir un 5% dels seus consums, una cosa factible sense molts problemes a la majoria de les indústries.
Pel que fa als usos d'abastament domèstic, s'estableixen limitacions particulars per a determinats usos urbans que han de complir tots els municipis com les limitacions en el reg de jardins i zones verdes, la prohibició d’ompliment de fonts ornamentals, les limitacions en l’ompliment de piscines, la limitació en la neteja de vehicles, entre d’altres. També es defineix una xifra per al consum global d'aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia.
Francesc Canalias, director SIGMA:“Simplement, el que es tracta és d’aplicar el sentit comú. No podem seguir en una situació on el que estem fent és respondre a la demanda d’aigua. Arriba un moment que d’aigua hi ha la que hi ha. El que hem de fer és canviar de filosofia i no respondre a la demanda sinó respondre al recurs. Per fer-ho és necessari conèixer quins recursos tenim i quins són els usos més importants com a societat.”
Les quatre unitats incloses en l'alerta no depenen, en gran manera, de l'aigua dels embassaments ni de grans aqüífers i el seu abastament es calcula a partir de la pluviometria, ja que disposen de captacions pròpies com ara pous o basses per garantir la demanda. Tot i les pluges dels darrers dies, la situació continua igual de crítica.
Francesc Canalias, director SIGMA:“Els últims dies ha plogut el que ha plogut i feia ja molts dies que no ho feia. L’aqüífer ens l’hem d’imaginar com una esponja, i nosaltres hem anat xuclant d’aquesta esponja. Aquests dies ha plogut de manera relativament intensa i això fa que l’aqüífer es carregui poc. La velocitat de recàrrega és en funció de la porositat i una sèrie de factors que el condicionen i aquesta aigua se’n va anar al riu. El que necessitem són pluges com les llevantades, que ens fan a l’hivern o a la tardor, que plou durant dies seguits amb una intensitat normal. Aquesta sí que s’aprofita perquè va entrant a poc a poc a l’aqüífer i el torna a recarregar.”
El sector de la Serralada Transversal, on s'inclou la Garrotxa, també està format, en part per la Selva i Osona. En aquest territori hi trobem els embassaments de Sau i Susqueda, tots dos, actualment al 36 i 44% de la seva capacitat, respectivament. Per fer-nos una idea de la magnitud de la situació, la reserva mitjana dels darrers deu anys del pantà de Susqueda és el 72%.
Francesc Canalias, director SIGMA: “Hem de tenir present que la Garrotxa té algunes singularitats. Ens diuen ‘l’orinal de Catalunya’ i en principi hauríem d’estar tranquils perquè plourà, però això és imprevisible. Per altra banda, també hem de tenir clar que la nostra zona no està connectada a cap gran xarxa d'aprovisionament d’aigua i depenem només de nosaltres mateixos i dels nostres recursos. En una situació com aquesta, que no és greu, convé començar a estar atents i no fer mals usos d’aquests recursos. No sabem quan haurem d’aguantar amb aquesta situació de dèficit d’aigua o de poca recàrrega de l’aqüífer.”