Dormir sobre un Greco per salvaguardar el patrimoni cultural d'Olot durant la Guerra Civil

Cultura, Garrotxa

En totes les guerres, el patrimoni cultural sempre ha estat en el punt de mira. Despullar a un poble del seu patrimoni és despullar-lo de la seva cultura i, per tant, de la seva identitat. I d'aquí el seu valor dins del conflicte. Durant la Guerra Civil Espanyola no va ser diferent. El govern republicà, a través de lleis i decrets, va tractar d'evitar la destrucció del patrimoni artístic.

Aquest dimecres l’Ajuntament d’Olot ha volgut reconèixer, a través de la seva neta, una família que va salvaguardar part del patrimoni cultural olotí, la família Juviñà. El seu avi Joan Juviñà i el seu pare Robert Juviñà, amb el doctor Joaquim Danés, en aquell moment director del Museu – Biblioteca de l’Hospici, van ser protagonistes importants en la tasca de protecció del patrimoni de la ciutat.

Pep Berga, alcalde d’Olot:“El més tràgic de tot plegat és que aquestes persones que van posar en risc les seves vides i les seves feines immediatament acabada la guerra van perdre la feina, acusats de rojos. A Joaquim Danés no el van deixar exercir de metge la resta de la seva vida, i l’avi de la Natàlia va haver de marxar de l’Hospici acomiadat de la seva feina. L’home ho va viure amb molta tristesa i res, al cap d’un parell d’anys, va morir.”

Van preservar obres com la del Greco amb la que la Natàlia va dormir durant els primers anys d’infantesa.

Natàlia Juviñà, neta i filla de Joan i Robert Juviñà: “Tot és de sentir-ho explicar tant als meus pares. Però que jo dormia sota el Greco n’era ben conscient. Em deien que no deixés entrar a ningú. Però no calia pas dir-ho per què el meu avi i el meu pare ho vigilaven tot.”

L’acte va comptar amb representants del Museu, l’Àrea de Cultura i Educació, i de l’Associació Cultural d’Amics de Sant Esteve i del Santuari del Tura, que li han fet entrega d’una reproducció del Greco i d’un llibre de la història de l’església Sant Esteve.

Natàlia Juviñà, neta i filla de Joan i Robert Juviñà:“Ara sento tristesa, tristesa pel que ja no hi són. Van fer tot el que van poder, ells i moltes altres persones anònimes que ho van fer tot pel país. No per guanys personals, pel país. Eren molt bones persones.”