Ja fa gairebé dues dècades que el Museu de Ciències Naturals de Granollers estudia el liró gris per mitjà d'un projecte finançat per la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. L'objectiu és tenir una idea de la població que hi ha d'aquesta espècie a casa nostra. Des del mes d'abril l'estudi ha arribat, també, al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Gràcies al Parc Natural garrotxí s'han pogut instal·lar 24 caixes niu en quatre punts de la comarca: dos a la zona de Santa Pau, un a La Vall d'en Bas i un altre a Sant Feliu, concretament una fageda de la Salut, on recentment ja s'hi ha deixat veure un exemplar d'aquesta espècie amb algunes cries.

Carme Bartrina, ambientòloga del Museu de Ciències Naturals de Granollers:De moment estem molt contents perquè als primers anys que es posen caixes costa veure'ls, perquè cal un període d'adaptació. I de moment tant aquí a la Salut com en el que tenim a Sant Privat ja hi hem pogut trobar exemplars.

Concretament, en aquesta sortida s'hi va trobar un niu dins la caixa amb excrements d'un liró.

Foto: Laura Jou

La Carme és garrotxina i és una de les persones que coordina el projecte a la comarca. Ella es dedica anar fent controls cada X temps. Per això es necessiten dues persones: una per enfilar-se i revisar les caixes i una altra per aguantar l'escala, i és que aquest mamífer nocturn sol transitar en alçada. El projecte, però, necessita l'ajuda de voluntaris que es formen per col·laborar-hi.

Carme Bartrina, ambientòloga del Museu de Ciències Naturals de Granollers:El Projecte Liró és un projecte de ciència ciutadana, perquè la gent s'impliqui i qui ho vulgui hi pugui participar. Tenim dos protocols: un és per gent que pugui anar a veure simplement què hi ha a les caixes, i l'altre, més, complexa, que ja és mirar el sexe de l'exemplar, mesura...

El liró gris és una espècie més aviat comuna del centre i nord d'Europa i és precisament a Catalunya la part situada més al sud on se'n poden trobar. Estudis com aquest poden ajudar a entendre la seva evolució i començar a pensar què podria passar amb el canvi climàtic.

Carme Bartrina, ambientòloga del Museu de Ciències Naturals de Granollers:Penso que és molt important perquè el patrimoni natural és el que tenim i precisament darrerament està havent-hi un declivi important de biodiversitat. I és crucial saber com està, com en aquest cas el liró gris. I anar veient si pateix un declivi l'espècie o no. Per tant, fer inversions és claus per anar sabent què tenim i quina és la tendència.

Aquesta és una espècie que s'alimenta de fages i glans i que pot arribar a viure fins a 12 anys, tot i que la mitjana se situa al voltant dels nou.