Retiren un rusc de vespa asiàtica de grans dimensions al Pont del Llierca

Tècnics especialistes en controls de plagues van retirar ahir a la tarda un niu de vespa asiàtica situat al pont de Sadernes.
Josep Juvanteny, apicultor:"Tenim aquí un niu bastant desenvolupat, al pont de Sadernes. Ens han comentat que hi havia un niu primari una mica més amunt, però no els hi devia agradar el lloc i van baixar cap aquí. Hem actuat amb cordes, ens hem penjat per allà i hem destruït tot el niu."
No és la primera vegada que es detecta aquesta espècie a la comarca, però sí que, en aquest cas, era rellevant la mida del niu en qüestió.
Josep Juvanteny, apicultor:"Devia fer gairebé uns 50 per 80. Estava molt desenvolupat. Devia haver-hi uns 40 o 60 mil exemplars ben bons. "
La vespa velutina, o més coneguda com la vespa asiàtica, és una espècie exòtica invasora procedent del sud-est asiàtic que va començar la seva expansió a França i al Nord d’Espanya l’any 2010, i és capaç de matar les colònies d’abelles en un temps rècord. Ataca al rusc per alimentar-se de les larves i els roba la mel. Josep Juvanteny, apicultor de la vall, afirma que trobar aquestes espècies al territori és un fet preocupant per l'impacte ecològic que tenen sobre les espècies autòctones.
Josep Juvanteny, apicultor:"Suposa bastant de perill per tota la fauna en general, perquè són carnívores. Ens afecten molt com a apicultors perquè no deixen sortir les nostres abelles de les caixes ni per buscar aliment ni per beure aigua ni per res. Les abelles al final es moren de gana i de set dins de les caixes perquè saben que si surten seran cruspides per aquestes vespes."
Aquesta espècie va arribar a Catalunya el 2012, quan es va detectar el primer exemplar a l'Alt Empordà. Des de llavors s'ha expandit ràpidament per bona part de Catalunya. A la Garrotxa, per exemple, es va detectar per primera vegada l’any 2013.
Malauradament, els experts admeten que la vespa asiàtica ha vingut per quedar-se i és precisament a la Garrotxa, on aquesta espècie s’ha expandit amb més rapidesa. La comarca ofereix un clima ideal perquè floreixin colònies d'aquest insecte.
Josep Juvanteny, apicultor:"Crec que sobretot a l'Alta Garrotxa han trobat un lloc ideal, ideal per viure perquè és un clima temperat i tenen molt d'aliment. Els hiverns no són excessivament freds i aquí hi ha molta fauna. A més, en llocs com els que hem actuat avui, que són de difícil accés, els és ideal"
Identificar una vespa asiàtica és fàcil. És de mida gran, entre 2 i 3 cm, i sol tenir el cos fosc amb una banda groga a la part final. Els seus nius són molt grans, de forma esfèrica i construïts normalment a les parts altes dels arbres. A l'hivern és quan es veuen més, tot i que aquests nius estan ja en fase d'abandonament. És a la primavera quan les reines surten de la fase d'hibernació i comencen a construir nous nius i noves colònies de vespes obreres, que són les responsables, durant els mesos d’estiu, de fer créixer el niu. És llavors quan els experts intenten controlar la seva expansió amb diverses trampes.
Josep Juvanteny, apicultor:“El que fem és mirar d’erradicar-les, però és bastant impossible. Hem de lluitar amb totes les nostres possibilitats per poder minvar una mica i que no afectin les nostres abelles.”
Josep Juvanteny, apicultor:"Tenim aquí un niu bastant desenvolupat, al pont de Sadernes. Ens han comentat que hi havia un niu primari una mica més amunt, però no els hi devia agradar el lloc i van baixar cap aquí. Hem actuat amb cordes, ens hem penjat per allà i hem destruït tot el niu."
No és la primera vegada que es detecta aquesta espècie a la comarca, però sí que, en aquest cas, era rellevant la mida del niu en qüestió.
Josep Juvanteny, apicultor:"Devia fer gairebé uns 50 per 80. Estava molt desenvolupat. Devia haver-hi uns 40 o 60 mil exemplars ben bons. "
La vespa velutina, o més coneguda com la vespa asiàtica, és una espècie exòtica invasora procedent del sud-est asiàtic que va començar la seva expansió a França i al Nord d’Espanya l’any 2010, i és capaç de matar les colònies d’abelles en un temps rècord. Ataca al rusc per alimentar-se de les larves i els roba la mel. Josep Juvanteny, apicultor de la vall, afirma que trobar aquestes espècies al territori és un fet preocupant per l'impacte ecològic que tenen sobre les espècies autòctones.
Josep Juvanteny, apicultor:"Suposa bastant de perill per tota la fauna en general, perquè són carnívores. Ens afecten molt com a apicultors perquè no deixen sortir les nostres abelles de les caixes ni per buscar aliment ni per beure aigua ni per res. Les abelles al final es moren de gana i de set dins de les caixes perquè saben que si surten seran cruspides per aquestes vespes."
Aquesta espècie va arribar a Catalunya el 2012, quan es va detectar el primer exemplar a l'Alt Empordà. Des de llavors s'ha expandit ràpidament per bona part de Catalunya. A la Garrotxa, per exemple, es va detectar per primera vegada l’any 2013.
Malauradament, els experts admeten que la vespa asiàtica ha vingut per quedar-se i és precisament a la Garrotxa, on aquesta espècie s’ha expandit amb més rapidesa. La comarca ofereix un clima ideal perquè floreixin colònies d'aquest insecte.
Josep Juvanteny, apicultor:"Crec que sobretot a l'Alta Garrotxa han trobat un lloc ideal, ideal per viure perquè és un clima temperat i tenen molt d'aliment. Els hiverns no són excessivament freds i aquí hi ha molta fauna. A més, en llocs com els que hem actuat avui, que són de difícil accés, els és ideal"
Identificar una vespa asiàtica és fàcil. És de mida gran, entre 2 i 3 cm, i sol tenir el cos fosc amb una banda groga a la part final. Els seus nius són molt grans, de forma esfèrica i construïts normalment a les parts altes dels arbres. A l'hivern és quan es veuen més, tot i que aquests nius estan ja en fase d'abandonament. És a la primavera quan les reines surten de la fase d'hibernació i comencen a construir nous nius i noves colònies de vespes obreres, que són les responsables, durant els mesos d’estiu, de fer créixer el niu. És llavors quan els experts intenten controlar la seva expansió amb diverses trampes.
Josep Juvanteny, apicultor:“El que fem és mirar d’erradicar-les, però és bastant impossible. Hem de lluitar amb totes les nostres possibilitats per poder minvar una mica i que no afectin les nostres abelles.”
