Anys enrere, les cuines econòmiques alimentades de llenya i carbó eren les més habituals a les llars de la comarca. Han passat els anys i el gas i l’electricitat han anat substituint aquesta forma de generar calor. Però amb la crisi dels combustibles fòssils i l’increment dels preus des de l’inici de la guerra d’Ucraïna, l’interès per la llenya ha tornat a créixer. El problema és que ara no n’hi ha. En declaracions al programa ‘La Finestra’ d’Olot Televisió, el copropietari de Forestal Palomé, Llorenç Palomé, ha explicat que s’ha produït la tempesta perfecta: mala gestió dels boscos, massa burocràcia, poques empreses que s’hi dediquin i falta de personal.

Llorenç Palomé, copropietari de Forestal Palomé:"No tenim gent que vinguin a aprendre. Hi ha l'escola forestal de Santa Coloma on formen capatassos i joves, però la gent que sap fer anar la moto serra, que són els que fan la feina, anem amb immigrants. Gent del país sí que n'hi ha, però es poden comptar amb els dits d'una mà."  

Palomer diu que cada cop hi ha menys professionals que vulguin treballar al bosc i tira de dades per demostrar-ho. Segons ell, actualment hi ha 2.500 efectius treballant en la gestió forestal a Catalunya davant dels 650 professionals que van amb la motoserra al bosc. Davant d’aquesta situació, els preus estan d’aquesta manera:

Llorenç Palomé, copropietari de Forestal Palomé:"Aquesta llenya que compraven a 85 es venia a 140 o 150. Aquest any propietaris, evidentment, jo ja parlo d'un 50% més. I encara hi ha gent que es pensa que pujarà més. El pèl·let estava a 150 euros la tona i ara m'han dit que està a 500 euros la tona, és a dir, que s'ha multiplicat per tres." 

Els boscos creixen dues hectàrees per any. Palomer diu que no aprofitar aquest recurs és malbaratar-lo.